lunes, 12 de agosto de 2013

MUI NE

Després d’una “sobada padre” al sleeper bus de Ho Chi Minh City ens vam plantar a Mui ne a les dues del matí (van ser cinc hores de bus) on una habitació de 40m2 ben apetitosa ens esperava.


Mui Ne és un poblet coster de pescadors on hi ha una varietat de paisatges que crida molt l’atenció.  Dunes de sorra vermella, ón només passar amb les motos ens va vindre una allau de nenets intentant-nos vendre planxes per lliscar per la sorra. Eren les 14h a més de 35º i la sorra cremava com no podeu imaginar! 




Així que vam prosseguir la nostra excursió motora en direcció a les  dunes de sorra blanca, a uns 30km des d'on estàvem. Com us podeu imaginar, a meitat de camí ens va agafar una fam que ja no sabíem cap a on tirar. Per sort, vam trobar una noieta i li vam fer tanta pena que ens va fer uns bocates d'ou ferrat amb caserio, boníssims!!!!!


Un cop ja recuperades vam seguir ja sí, cap a les dunes blanques i el llac que les precedeix. A la tornada, va haver canvis de conductors, es van atrevir a deixar-nos conduir. Que confiades, la primera vegada que en tocàvem una...






Ahhh i ja hem entès perquè els vietnamites van tapats fins a les celles quan van en moto, guants i mitjons inclosos. Ens vam socarrar a full. Així que induïdes per dos de les components del grup vam parar a una piscina d’un Resort que estava massa prop de la carretera, no van tardar ni 5 minuts en fer-nos fora. Temps suficient per refrescar-nos ;-)



Ja descansades, el dia següent el vam dedicar a la platja. I com que feia molta calor i no volíem estar a la sorra, ens vam tornar a colar a les hamaques d’un altre Resort. Aquesta vegada vam tenir més sort i ens van fer fora quan ens intentàvem colar a la piscina per treure’ns la sorra. Per a recuperar les forces perdudes vam trobar un lloc a primera línia de mar on per menys de 2 euros per persona ens vam posar les botes. Com podeu imaginar va entrar a formar part del nostre dia a dia a Mui Ne.


El nostre darrer dia, abans d’agafar un altre sleeper bus, després de moltes indicacions i moltes voltes vam trobar el “fairy stream” que vindria a ser  sender de les fades. Com la nit anterior va caure un xàfec, va afavorir que el caminet anés ple d’aigua, quan el normal és trobar un pam d'aigua.







Així que després d’esperar el bus que va arribar amb més d’1.30h de retràs, marxem al nostre pròxim destí...


1 comentario:

  1. Hola aventureres, si esteu fents estralss on aneu....al final us coneixeran...Quin goig de llloc xuloooo

    passe-ho molt bé i no us torreu tant!!!
    bstos

    ResponderEliminar