Després d’una “sobada
padre” al sleeper bus de Ho Chi Minh City ens vam plantar a Mui ne a les dues del
matí (van ser cinc hores de bus) on una habitació de 40m2 ben apetitosa ens esperava.
Mui Ne és un
poblet coster de pescadors on hi ha una varietat de paisatges que crida molt
l’atenció. Dunes de sorra vermella, ón
només passar amb les motos ens va vindre una allau de nenets intentant-nos
vendre planxes per lliscar per la sorra. Eren les 14h a més de 35º i la sorra
cremava com no podeu imaginar!
Així que vam prosseguir
la nostra excursió motora en direcció a les dunes de sorra blanca, a uns 30km des d'on
estàvem. Com us podeu imaginar, a meitat de camí ens va agafar una fam que ja no
sabíem cap a on tirar. Per sort, vam trobar una noieta i li vam fer tanta pena que ens va fer uns
bocates d'ou ferrat amb caserio, boníssims!!!!!
Un cop ja recuperades vam seguir ja sí, cap a les dunes blanques i el
llac que les precedeix. A la tornada, va haver canvis de conductors, es van
atrevir a deixar-nos conduir. Que confiades, la primera vegada que en tocàvem
una...
Ahhh i ja hem
entès perquè els vietnamites van tapats fins a les celles quan van en moto, guants i mitjons inclosos. Ens vam
socarrar a full. Així que induïdes per dos de les components del grup vam
parar a una piscina d’un Resort que
estava massa prop de la carretera, no van tardar ni 5 minuts en fer-nos fora.
Temps suficient per refrescar-nos ;-)
Ja descansades, el
dia següent el vam dedicar a la platja. I com que feia molta calor i no volíem
estar a la sorra, ens vam tornar a colar a les hamaques d’un altre Resort.
Aquesta vegada vam tenir més sort i ens van fer fora quan ens intentàvem colar
a la piscina per treure’ns la sorra. Per a recuperar les forces perdudes
vam trobar un lloc a primera línia de mar on per menys de 2 euros per
persona ens vam posar les botes. Com
podeu imaginar va entrar a formar part del nostre dia a dia a Mui Ne.
El nostre darrer dia, abans d’agafar un altre sleeper bus, després de moltes indicacions i
moltes voltes vam trobar el “fairy stream” que vindria a ser sender de les fades. Com la nit anterior
va caure un xàfec, va afavorir que el caminet anés ple d’aigua, quan el
normal és trobar un pam d'aigua.
Així que després
d’esperar el bus que va arribar amb més d’1.30h de retràs, marxem al nostre pròxim
destí...
Hola aventureres, si esteu fents estralss on aneu....al final us coneixeran...Quin goig de llloc xuloooo
ResponderEliminarpasse-ho molt bé i no us torreu tant!!!
bstos