Després de dos dies a Ho Chi Minh City vam decidir anar a visitar els túnels
de Cu-chi situats a les afores de la ciutat. En aquest cas ens va tocar un
minibus que semblava fet especialment per persones de Hobbiton: 1.40m i 50 cm d’ample;
com és obvi no cabíem de cap manera. A més a més la carretera no estava en
bones condicions, cada dos per tres cop de cap al sostre i impossible dormir!
(menys Nuria que s’adorm a tot arreu a costelletes dels demés).
Com és habitual als Tours programats, el guia fa algunes parades (per
guanyar alguna que altra comissió) i com que la visita tenia relació amb la
guerra del Vietnam i els efectes de les bombes químiques que els americans van
tirar, ens van portar a una fabrica d’artesania on treballava gent que havia
patit les conseqüències de l’exposició.
Una petita pinzellada d’història sobre els túnels; gràcies als cu-chi
túnels els vietnamites van aconseguir
una avantatge molt important sobre l’enemic.
Van construir tres nivells a sota terra per amagar-se, combatre i
sobreviure. Hi va arribar a viure més de 60.000 persones . Els americans, a
causa de la seva fisonomia els va ser impossible accedir-hi, a més del seu poc
coneixement del territori, del clima,...
Ens van ensenyar les mil i
una trampes que es van inventar, senzilles i ingenioses. Estan molt orgullosos
de com van fer front a la guerra, tant es així que comercien i es guanyen la
vida amb això.
link al youtube de com el guia ens va ensenyar com entraven als tunels
http://www.youtube.com/watch?v=RnasmiIDyIE
links al youtube de les trampes del vietcong als americans
http://www.youtube.com/watch?v=UJa6-pIwNdY
http://www.youtube.com/watch?v=ovG2-R9ySlE
Hi havia dos tipus de túnels, els turistes
només podíem optar per visitar-ne uns, els altres eren originals del tot, i per
tant un occidental mida M no hi cab ni fent força. Llavors, vam anar als túnels
que havien eixamplat una mica per tal de què poguessin ser visitats, sinó ni
amb aigua i sabó ens treuen d'allí. L’única l’Olga..
Tot i que a les fotos sembla que hi hagi
llum, no us deixeu enganyar, era el flaix de la càmera que ens servia per il·luminar-nos!
Vam estar a dins un minut, però va ser suficient per comprovar la claustrofòbia
que provoca estar sota terra en un espai tan petit...impossible imaginar com hi
podien viure! Núria no va girar cua perquè portava a Roser al darrere, i
va arribar a la conclusió que apartar-la per després escapar, era més esforç
que seguir a la manada(en realitat, Roser la va amenaçar i la Rubia la va
enganyar dient que ja arribàvem).
No hay comentarios:
Publicar un comentario