HUÉ

Deixant una mica les zones de platja, despres de quasi cinc hores de bus per fer 200km, vam arribar a Hué, per estar-nos-hi dos dies. El bus que ens ha tocat aquest cop ha estat un sleeper i es molt comfortable si fas menys de 1,65m...

 

 

Com podeu veure, sempre tenim els millors llocs!

 

Hué una de les ciutats més culturals i capital del país fins al 1945. Coneguda per la seva ciutadella i per les tombes reials de la dinastia Nguyen al voltant de la ciutat. Hi ha set tombes imperials de les quals tres son les mes importants: la tomba Minh Mang, la Khai Dinh i la Tu Duc. Aquesta última va ser la única que vam visitar perquè era la més pròxima a la ciutat i a part ens van dir que era parada obligatòria. Doncs quina estafa! Menys mal que vam esquivar els tours i els guies espontanis que se'ns anaven presentant i ho vam fer pel nostre compte. Estava tot en bastant males condicions per ser que cada turista paga 3 dólars. No us feu a idea però això aquí són bastants diners.

 

Com podeu veure a les fotografies, el recinte era molt gran, amb el mausoleu al final i envoltat de jardins i llacs que a la seva època debia ser espectacular. Avui dia però, és una mica "bluf", qualsevol resort té la gespa mès cuidada. 



 

 

 

I quina calor vam passar!! Per sort, al no portar cap guia, vam poder fer la nostra i marxar quan vam considerar que teníem la samarreta prou suada. 

Ens van fer molta gràcia aquests bambús de colors que hi havia al costat de la carretera ja que pensàvem que eren escombres i quan vam parar amb les motos ens vam adonar de l'equivocació. Això sí, vam aprofitar per comprar una crema per fer massatges que a Catalunya costa "una pasta".

De tornada cap a Hué, despres de la nostra experiència per les rodalies en la cerca de tombes, vam trobar una de les Pagodes (temples) més representatives de la ciutat.

La ciutadella que envolta els museus i palaus de la dinastia Nguyen és un dels símbols d'aquesta ciutat imperial. Primer no trobàvem l'accés perquè està envoltada per rius i per tant havíem de creuar per ponts i com les senyals estaven en vietamita, ens va costar una mica trobar el camí.

   

Vam anar a un mercat, i com sempre hi havia senyores venent fruita, així que ens vam animar a provar els pomelos. I la foto que hi ha a continuació és la de la prenda que ens va estafar! Ens va vendre un pomelo més sec que... resulta que desprès vam trovar una altra senyora que ens en va deixar provar un de bo i no vegueu quin canvi! 

Us deixem algunes fotos nocturnes...

Fins la propera!