HANOI

Benvinguts a Hanoi, capital de Vietnam i última parada del nostre viatge en aquest país.
 

Malgrat ser la ciutat més important actualment, això no es reflecteix a nivell de vies de comunicació. Només us direm que per fer els trenta quilòmetres que uneixen Hanoi amb l'aeroport vam trigar més d'hora i mitja.

La veritat és que no hem visitat molts dels atractius turístics de la ciutat en aquesta ocasió sinò que ens hem dedicat a passejar i disfrutar dels darrers dies a Vietnam. La ciutat ens va semblar bastant caòtica des del principi, cosa bastant pròpia d'una urbe asiàtica de més de sis milions i mig d'habitants.

 

El nostre hotel estava al Old Quarter, el barri antic de Hanoi, on es concentra la majoria de "motxil.leros". És curiós com es distribueixen les botigues ja que a cada carrer es venen les mateixes coses, es a dir, hi ha un carrer ple de botigues de cafè, un altre amb dolços, un altre amb samarretes, un altre amb quadres,... Competència directa al 100% a la porta del costat. 

 

No us deixeu enganyar per la poca afluència de vehicles ja que vam tallar el carrer per fer la foto...

 

Un dels punts més emblemàtics de la ciutat és el Llac Hoan Kiem. Com podeu veure a la segona foto, no tenen pantalans on deixar les seves barquetes...

Mentre la Nuria i la Olga estaven comprant, vam acostar-nos a veure la catedral de St Joseph. Total, que vam agafar un bon moment ja que de repent es va paralitzar tot el trànsit concentrant-se davant d'una vitrina del costat de la catedral. Al aproximar-nos cap allí, vam veure una mena de maniquí disfressat de santet molt molt cutre. I en tocar les 12 tots van marxar i com si allí, no haguès passat res. Llavors, ens vam poder fer la foto sense espontanis per les rodalies.

Des de la India, fa gairebé dos anys, que no havíem disfrutat d'un esmorzar al "roof" de l'hotel, quin privilegi!! 

Ens van agradar molt les botigues d'artesania on pots entretenir-te a veure com fan els "paintings", bolsos o figures amb fusta tant típiques d'aquesta part del món. Llàstima que no ens cabien a la motxil.la perquè eren molt xulos.

Una de les visites obligatòries de Hanoi és el Teatre de marionetes d'aigua. Tot i que havíem llegit bastant males critiques, vam considerar que s'hi havia d'anar. I la veritat és que...fluixet. Vam pagar com 2€ cadascuna així que no ens queixarem aquest cop.

 

Ja tornem a estar a Bangkok i demà agafem el vol cap a Abu Dhabi amb posterior parada a Berlin abans d'arribar a casa. Se'ns farà llarg perquè sòn 40h entre vols i escales però ja ens hem conscienciat per fer l'últim esforç. Així que estarem dos dies rondant per aeroports, pfff.

HALONG BAY

De Hue vam agafar un avió fins a la capital, Hanoi, ja que el nostre destí era la Halong Bay, i aquests tours només surten des de la gran ciutat. Així que vam descartar agafar trens o busos ja que eren més de quinze hores de viatge. Amb un vol d’una hora i quart ens vam plantar a Hanoi.

No podíem marxar de Vietnam sense visitar un dels punts més turístics, la Bahia de Halong. Ens vam decidir per un creuer de 3 dies i 2 nits per disfrutar d’aquest punt del país tant espectacular. Vam escollir dormir la primera nit al vaixell i la següent als bungalows de la Monkey Island amb vistes al mar.

  

Després de 4 hores amb furgoneta, arribàvem al port per a embarcar. Érem un grup bastant reduït perquè el tour estava preparat per a 24 persones i n’érem 10. Tots britànics menys nosaltres i una noia suïssa que portava 8 mesos voltant pel món que ens va recordar vells temps i ens va fer enveja sana.

 
El primer dia de creuer va ser molt complet. Visita a una gruta, sense aigua, sense diners, així que quasi morim deshidratades per inconscients i felices de la vida. 
 

Vam fer kayak al voltant d’un poblat flotant i vam quedar impressionades per la naturalesa que ens envoltava. En tornar al vaixell, ens van deixar banyar a un lloc més net, ja que el fet que hi hagi casetes sobre l’aigua fa que aquesta estigui bastant bruta. També vam estar saltant des de la coberta del vaixell, poca broma que eren més de 6m i feia molta impressió! I que millor que un soparet en família per a recuperar les forces perdudes durant el dia. 

 

 

 

 

 

 

El segon dia, un vaixell ens va portar fins a la Monkey Island (illa dels monos). Abans d’arribar-hi vam fer una petita visita a un fishing village; casetes de colors amb les seves respectives xarxes al davant i barquetes amunt i avall a primera hora del matí. Molt xulo, la veritat. 

 

 

 

Ja un cop a terra i després de descarregar bosses als nostres bungalows amb vistes al mar, vam anar cap a la platja a prendre el sol, banyar-nos i disfrutar de l’illa. Quina passada de lloc, llàstima que el sol no ens acompanyava gaire. Però no ens queixarem el temps que estem tenint perquè es època de monzons i la veritat es que no estem tenint gaires estones de pluja. 

 

 

 

 

 

 

 

Després de dinar, ja descansades i amb dues baixes (les dues més veteranes), ens posem les botes de trekking i d’excursió per l’illa. Des de dalt de la muntanya, unes vistes espectaculars. Pel que fa a la part oposada dels bungalows, hi viuen uns 50 monos amb bastanta mala llet, per tant vam decidir mirar els toros des de la barrera.
 

 

 

 

 

I com sempre, tornada a la realitat i a desfer el camí. Mitja hora amb barqueta més marejades que un polp (unes més que les altres). Després, un altre cop en bus per tornar al vaixell del creuer i poder refrescar-nos a l’aigua per última vegada.  L’últim dinar va deixar molt que desitjar (no agafeu Asia Cruise que apesta). Mireu com anàvem al bus... no tancava ni la porta.
 

 

 

 

Per la tornada a Hanoi, vam fer tot el possible per apoderar-nos d’uns bons llocs a la furgoneta per estar còmodes però la jugada ens va sortir malament, per primera vegada. Portàvem un conductor tarat i borde que no sabem com el deixen tractar amb turistes perquè quasi es menja a l’Olga per obrir una mísera finestra. Mig viatge sense aire acondicionat i sense deixar-nos obrir les finestres...desgraciat.

Us pengem aquesta foto com a curiositat, ara ja sabeu com ens proveïm d’Oreos. Tot i estar a alta mar, encara que et quedis sense, sempre acaben venint a tu.

 

HUÉ

Deixant una mica les zones de platja, despres de quasi cinc hores de bus per fer 200km, vam arribar a Hué, per estar-nos-hi dos dies. El bus que ens ha tocat aquest cop ha estat un sleeper i es molt comfortable si fas menys de 1,65m...

 

 

Com podeu veure, sempre tenim els millors llocs!

 

Hué una de les ciutats més culturals i capital del país fins al 1945. Coneguda per la seva ciutadella i per les tombes reials de la dinastia Nguyen al voltant de la ciutat. Hi ha set tombes imperials de les quals tres son les mes importants: la tomba Minh Mang, la Khai Dinh i la Tu Duc. Aquesta última va ser la única que vam visitar perquè era la més pròxima a la ciutat i a part ens van dir que era parada obligatòria. Doncs quina estafa! Menys mal que vam esquivar els tours i els guies espontanis que se'ns anaven presentant i ho vam fer pel nostre compte. Estava tot en bastant males condicions per ser que cada turista paga 3 dólars. No us feu a idea però això aquí són bastants diners.

 

Com podeu veure a les fotografies, el recinte era molt gran, amb el mausoleu al final i envoltat de jardins i llacs que a la seva època debia ser espectacular. Avui dia però, és una mica "bluf", qualsevol resort té la gespa mès cuidada. 



 

 

 

I quina calor vam passar!! Per sort, al no portar cap guia, vam poder fer la nostra i marxar quan vam considerar que teníem la samarreta prou suada. 

Ens van fer molta gràcia aquests bambús de colors que hi havia al costat de la carretera ja que pensàvem que eren escombres i quan vam parar amb les motos ens vam adonar de l'equivocació. Això sí, vam aprofitar per comprar una crema per fer massatges que a Catalunya costa "una pasta".

De tornada cap a Hué, despres de la nostra experiència per les rodalies en la cerca de tombes, vam trobar una de les Pagodes (temples) més representatives de la ciutat.

La ciutadella que envolta els museus i palaus de la dinastia Nguyen és un dels símbols d'aquesta ciutat imperial. Primer no trobàvem l'accés perquè està envoltada per rius i per tant havíem de creuar per ponts i com les senyals estaven en vietamita, ens va costar una mica trobar el camí.

   

Vam anar a un mercat, i com sempre hi havia senyores venent fruita, així que ens vam animar a provar els pomelos. I la foto que hi ha a continuació és la de la prenda que ens va estafar! Ens va vendre un pomelo més sec que... resulta que desprès vam trovar una altra senyora que ens en va deixar provar un de bo i no vegueu quin canvi! 

Us deixem algunes fotos nocturnes...

Fins la propera!