TEKAPO LAKE

Ens va fer molta pena abandonar el nostre assentament de Christchurch pero be ens haviem de movilitzar algun dia, a mes a mes, despres que els nostres amics marxessin tampoc era el mateix. Aixi que vam decidir activar l'opcio de CS per coneixer algu de la zona i poder continuar practicant l'idioma. La familia que ens va acollir era genial! Vam compartir l'experiencia amb la Julie, els seus tres fills i la seva nebodeta. Per esmorzar vam menjar unes crepes amb gelat de gominoles dins, enfi coses de nens, i que tambe ens agraden a alguns grans

L'altre motiu per no marxar de la ciutat era que se'ns va punxar una roda i haviem d'esperar fins dilluns per reparar-la. Aixi que abans d'emprendre la ruta vam passar per un lloc on reparaven neumatics gratis. Si si, ho heu sentit be: gratis, increíble!

De cami cap al llac Tekapo, vam fer algunes aturades perque el paisatge ho mereixia. Ens vam aturar al Mont Hutt i a la ciutat de Methven on no hi havia massa moviment ara perque l'atractiu principal es l'estacio d'esqui i en aquesta época evidentment, no esta operativa. Tots els pobles on ens hem anat parant, malgrat pensar-nos que serien mitjans-grans, no tenien mes de 1000 habitants; i es que la illa sud esta molt deserta.

Tambe vam passar per Geraldine que esta molt a prop del Mont Somers i vam decidir desviar el nostre recorregut cap a Timaru, un poblet de la costa on hi vam estar un parell de dies. Alli vam poder patir el classic del Camp Nou i alegrar-nos de la victoria cule en l’eliminatoria.

Fa un parell de dies, per fi, vam arribar al llac Tekapo i creieu-nos que les vistes son espectaculars. Les seves aigues d’un blau intens i les montanyes del darrera ens han deixat boca-badades!

Per aprofitar la nostra estada en aquest magnific paratge, vam decidir dormir a una zona no permesa al costat del llac, envoltades d’arbres i silenci, i al final no va ser massa bona idea. Ben entrada la nit, va comencar a diluviar i a fer un vent que semblava que tornavem a estar a Christchurch sentint terretremols. Ens vam despertar preocupades pensant que acabariem rodejades d’aigua al mig del llac o encara pitjor, que ens cauria un arbre de vint metres al cap. No sabiem si moure’ns cap a un lloc mes segur o esperar a que la tempesta amaines. Com estava tot tant fosc, vam optar per la segona opcio i per sort ens vam adormir i en despertar-nos tot tornava a estar en calma.

Celebrant que hem sobreviscut a la tempesta i que el Barca a passat l'eliminatoria de copa (RIP a Pepe)