KAIKOURA

Vam deixar Christchurch per anar cap al Nord pero, com no teniem cap destinacio fixada hem anat parant i disfrutant de cada raconet que hem anat descobrint.

Primer de tot la conduccio, el vehicle es automatic aixi que en principi no hauria de tenir mes complicacio, pero esclar, condueixes al costat dret i circules per l’esquerre, total que tot creuat. Encara busquem el canvi de marxes a l’altre costat, ja ens hi acostumarem! Tambe hauriem de precisar que les carreteres de Nova Zelanda no son com les nostres autopistes ni molt menys, vindrien a ser com unes comarcals, en les que hi ha un carril en cada direccio, pero es mes que suficient per la poca quantitat de cotxes que hi circula.

Tambe ens agrada molt el paisatge que vas veient mentre condueixes veus montanyes, valls, camps, arbres, llacs, naturalesa perfectament ordenada. Es a dir, si hi han arbres plantats, tots estan en ranglera i si hi ha valls, les herbes que hi creixen estan absolutament totes segades per les ovelles. Aquests paisatges son magnifics! No se si sabeu que en aquest país hi ha uns 4 milions de persones i 40 milions d’ovelles, per tant aquestes juguen un paper mes que important.

Primera parada que fem es Kaikoura, un poblet en forma de peninsula, molt conegut per ser un lloc on s’hi poden veure balenes i dofins. Algunes vegades estan prop de la costa i les pots veure amb uns prismatics pero d’altres, has de contractar alguna excursio en barca per endinsar-te una mica al ocea. No hem tingut la sort de veure les balenes pero per contra, sense saber-ho, vam parar a una area de picnic per descansar de tant de conduir, i just a les roques del costat estava ple de lleons marins. La nostra sorpresa va ser, en apropar-nos-hi per fer-los unes fotos, van comensar a sortir mes i mes “besties d’aquestes” i casi morim de l’ensurt! Entre el soroll que feien, la manera que corrien i el grans que eren pensavem que no en surtiem d’aquesta, Nuria corrent cap a un costat i jo cap a l’altre cridant, per haver-nos gravat!

Despres de l’experiencia amb els lleons marins, vam anar a caminar per una ruta que dona la volta a la península on hi ha unes vistes magnifiques. L’aigua cristal.lina deixava entreveure la part de la península erosionada per l’ocea; va valer molt la pena l’excursio.

No haguessim parat en aquest lloc si haguessim fet el viatge en bus pero estem contentes de la flexibilitat que ens esta donant la furgoneta, ara som nomades del tot!