Tal i com us vam dir, teniem previsio de quedar-nos pocs dies per New Brighton, es a dir la platja de Christchurch, per tal d’emprendre el viatge cap al Sud pero la cosa s’ha anat allargant. La veritat es que despres d’una setmana ens preguntem que hem estat fent durant aquests dies, i que hem visitat? I la resposta es senzilla: quasi res! El cas es que ens hem dedicat a practicar l’angles, a ensenyar castella i a aprendre alema amb el que ha estat la nostra familia a Christchurch, o la nostra “Grosse familie”, com diuen ells. El Ben, la Luise, el Timo i la Jasmin han estat durant tota una setmana els nostres companys de viatge o molt mes que aixo.
En un principi vam arribar al que ve a ser el parquing public d’un club de surf, amb lavabos i dutxes, pero que poc a poc ens vam anar apropriant com si fos nostre. Durant el dia era un lloc forca concurrit de cotxes ja que la gent ve a fer Surf per la zona, pero durant la nit l’indret era nostre. Es mes, vam coneixer al responsable del Club els primers dies i ens va donar autoritzacio per a utilitzar les seves instal.lacions, total que teniem cuina, i aigua calenta. Com preteniem que marxessim? Tot aixo perque deia que mentre nosaltres estavem per baix ningu s’apropava a fer cap acte de vandalisme, com els gitanos quan els diuen de vigilar una obra, vaja. Aixi que durant uns dies hem estat super a gust en aquest lloc, sentint-nos semi-propietaris.
Crec que es important matitzar que NovaZelanda esta plena d’alemans que venen amb el mateix plan que nosaltres, per tant es normal que tinguem el dubte de si hi queda algu encara per aquell país. Dit aixo, tambe hem d’explicar que els alemans atrauen a mes alemans, i que vam arribar a estar envoltades d’uns dotze alemans i encara estem vives, si! Ens ho hem passat superbe amb ells, i hem rigut tot el dia, i es que a casa nostra hi passaven coses molt divertides. Aixo es el que passa quan vius a un lloc public, que no para de deambular-hi gent, uns mes normals que d’altres.
A la nostra petita gran familia s’hi van afegir dos nois de Munich tambe els darrers dies, un d’ells es cuiner a un restaurant que te dues estrelles Michelin, per tant podeu imaginar que gana no en vam passar gens ni mica! Tambe hem conegut a una parella franco-espanyola, la Maria i el Geoffrey, que ja han acabat la seva aventura per la terra dels kiwis i avui marxen cap a Asia, i amb qui vam compartir ahir el seu ultim sopar. La veritat es que tota la gent que estem coneixent ens estan facilitant molt el viatge.
Ara ens toca continuar el viatge a nosaltres soles, i la veritat es que trobarem a faltar a la nostra “Grosse familie”. Gracies nois per compartir aquesta setmana amb nosaltres, us trobarem a faltar.
Danke Jungs für den Austausch mit uns in dieser Woche werden wir vermissen unsere große Familie.
No hay comentarios:
Publicar un comentario