NELSON I RODALIES

Des que hem comencat la nostra aventura ens te molt al.lucinades lo civics que son. Potser sonara com que nosaltres estem per civilitzar, i potser es cert, pero aquest país vindria a ser el país perfecte per viure-hi sino fos per la rasca que deu fer a l’hivern. Tothom viu en cases, no hi ha un sol pis, cap apartament, tot son casetes amb jardi. Les cases no tenen reixes, i no nomes aixo sino que tenen uns finestrals impressionants i evidentment ho tenen tot obert, aixi que mentre passeges pots anar mirant que es el que han fet per dinar, aixo si tens bona vista clar.

Des dels mes grans als mes joves son super amables i educadissims. Nomes cal veure quan baixen de l’autobus, tothom li diu al conductor “gracies i que tinguis un bon dia” i el conductor contesta sempre. Quasi igualet que a Barcelona!  Un altre exemple estupid pero que crida l’atencio es que les caixeres sempre et donen conversa, pero no de marujejar, sino del tipus ”i com estas avui?” Sempre t’atenen amb un somriure i mai tenen pressa, fet que quan ets visitant s’agraiex molt.

En el nostre viatge cap al nord, ens hem aturat a Nelson, un poblet de la costa bastant turistic on ens ha passat un fet digne de mencionar. Ja hem utilitzat el servei en carretera contractat fa uns dies, som una mica desastres. Mentre feiem un picnic en una area de descans, ens vam deixar les llums de la  furgo encenses i ens vam quedar sense batería! Quina gracia al veure que el cotxe no arrancava! Per sort, ens van venir a ajudar molt rapidament. L’unic inconvenient va ser que per a que es recarregues la batería vam haver de conduir durant una hora sense parar el motor. Per sort, com es automatica no corriem el risc que es cales. Aixi que ens coneixem de primera ma Nelson i rodalies.

Com estavem al costat del Parc Nacional d’Abel Tasman, vam decidir visitar-lo, pero pel cami ens vam aturar a fer nit a la Kina Beach i, quin encert! Pel mati al despertar-nos vam disfrutar d’un esmorzar a primera linia amb un cel espectacular. Es increíble la quantitat d’imatges de postal que ens esta deixant aquest país.

Abans de l’arribada al parc, vam fer una parada a Motueka, un poblet que ens recordava al poblets  petits que hi ha pel Pirineu on la gent comenca a sortir passada la tarda quan ha arribat d’esquiar. Doncs aquí el moviment comencava despres dels trekkings pel Parc Nacional. A la zona del port hi havia com uns “banys salats” on podies refrescar-te si gosaves desafiar les baixes temperatures de l’aigua. Tot hi aixo, hi havia molts nens que s’hi banyaven, definitivament, estan fets d’un altra pasta!

El dia seguent ens vam aixecar amb un sol d’agost, ara que ja teniem jaquetes i polars, comenca a fer estiu! Total que, com feia tanta calor, vam decidir anar en busca de platja i al dir-nos que Kaiteriteri estava dins del TOP 5 de platges de la illa sud, alla vam anar. Sincerament, la platja no estava malament, perque estava molt neta, ara be, ja podem dir de primera ma que l’aigua estava gelada, el Mar de Tasman no es tan calid com el Mediterrani, ni de bon tros!

I per finalizar l’escapada pel Nord, la visita al Parc Nacional d’Abel Tasman. Com podeu imaginar era enorme i, pero el que vam caminar ens va agradar molt. De totes maneres, per nosaltres, tots els trajectes que estem fent son el mes semblant a estar conduint dins d’un gran Parc Nacional, tot es verd i cuidadissim. 

Fins la propera...