MONT COOK (AORAKI) I PUKAKI LAKE

Estem al.lucinant amb Nova Zelanda, les imatges que us mostrem no mostren ni el vuitanta percent de la bellesa d'aquest pais. Es dificil que una imatge capti la grandesa de tot un paisatge i mes amb una camara compacta pero esperem que el poc que us ensenyem us deixi tant impressionats com a nosaltres.

Si el llac Tekapo ens va agradar molt el Pukaki es encara millor. Impressionant! Mes gran i mes blau, si es que aixo es possible.

De cami cap al Mont Cook (Aoraki en Maori), vam bordejar tot el llac i la ruta se'ns va fer super curta. Les aigues del llac feien venir ganes de banyar-s'hi pero no hi havia cap atrevit disposat a petrificar-se, i nosaltres no en vam ser una excepcio. Massa freda per a dos catalanes delicades! 

Un cop vam arribar al punt de partida dels trekkings, ens vam abrigar i a comencar la caminada. No vam poder fer tot el recorregut perque vam comencar a ploure una mica i no anavem tant equipades com els japonesos que ens anavem trobant pel cami. Es per flipar, van conjuntadissims de dalt a baix (camara inclosa, evidentment). Nosaltres anem d'un altre rollo, mes alternatiu-passeig aixi que vam caminar el suficient com per gaudir de les meravelloses vistes del parc natural.

Com podeu veure, feia una rasca que no vegis, qui va dir que era estiu?!!!!!

TEKAPO LAKE

Ens va fer molta pena abandonar el nostre assentament de Christchurch pero be ens haviem de movilitzar algun dia, a mes a mes, despres que els nostres amics marxessin tampoc era el mateix. Aixi que vam decidir activar l'opcio de CS per coneixer algu de la zona i poder continuar practicant l'idioma. La familia que ens va acollir era genial! Vam compartir l'experiencia amb la Julie, els seus tres fills i la seva nebodeta. Per esmorzar vam menjar unes crepes amb gelat de gominoles dins, enfi coses de nens, i que tambe ens agraden a alguns grans

L'altre motiu per no marxar de la ciutat era que se'ns va punxar una roda i haviem d'esperar fins dilluns per reparar-la. Aixi que abans d'emprendre la ruta vam passar per un lloc on reparaven neumatics gratis. Si si, ho heu sentit be: gratis, increíble!

De cami cap al llac Tekapo, vam fer algunes aturades perque el paisatge ho mereixia. Ens vam aturar al Mont Hutt i a la ciutat de Methven on no hi havia massa moviment ara perque l'atractiu principal es l'estacio d'esqui i en aquesta época evidentment, no esta operativa. Tots els pobles on ens hem anat parant, malgrat pensar-nos que serien mitjans-grans, no tenien mes de 1000 habitants; i es que la illa sud esta molt deserta.

Tambe vam passar per Geraldine que esta molt a prop del Mont Somers i vam decidir desviar el nostre recorregut cap a Timaru, un poblet de la costa on hi vam estar un parell de dies. Alli vam poder patir el classic del Camp Nou i alegrar-nos de la victoria cule en l’eliminatoria.

Fa un parell de dies, per fi, vam arribar al llac Tekapo i creieu-nos que les vistes son espectaculars. Les seves aigues d’un blau intens i les montanyes del darrera ens han deixat boca-badades!

Per aprofitar la nostra estada en aquest magnific paratge, vam decidir dormir a una zona no permesa al costat del llac, envoltades d’arbres i silenci, i al final no va ser massa bona idea. Ben entrada la nit, va comencar a diluviar i a fer un vent que semblava que tornavem a estar a Christchurch sentint terretremols. Ens vam despertar preocupades pensant que acabariem rodejades d’aigua al mig del llac o encara pitjor, que ens cauria un arbre de vint metres al cap. No sabiem si moure’ns cap a un lloc mes segur o esperar a que la tempesta amaines. Com estava tot tant fosc, vam optar per la segona opcio i per sort ens vam adormir i en despertar-nos tot tornava a estar en calma.

Celebrant que hem sobreviscut a la tempesta i que el Barca a passat l'eliminatoria de copa (RIP a Pepe)

GROSSE FAMILIE

Tal i com us vam dir, teniem previsio de quedar-nos pocs dies per New Brighton, es a dir la platja de Christchurch, per tal d’emprendre el viatge cap al Sud pero la cosa s’ha anat allargant. La veritat es que despres d’una setmana ens preguntem que hem estat fent durant aquests dies, i que hem visitat? I la resposta es senzilla: quasi res! El cas es que ens hem dedicat a practicar l’angles, a ensenyar castella i a aprendre alema amb el que ha estat la nostra familia a Christchurch, o la nostra “Grosse familie”, com diuen ells. El Ben, la Luise, el Timo i la Jasmin han estat durant tota una setmana els nostres companys de viatge o molt mes que aixo.

En un principi vam arribar al que ve a ser el parquing public d’un club de surf, amb lavabos i dutxes, pero que poc a poc ens vam anar apropriant com si fos nostre. Durant el dia era un lloc forca concurrit de cotxes ja que la gent ve a fer Surf per la zona, pero durant la nit l’indret era nostre. Es mes, vam coneixer al responsable del Club els primers dies i ens va donar autoritzacio per a utilitzar les seves instal.lacions, total que teniem cuina, i aigua calenta. Com preteniem que marxessim? Tot aixo perque deia que mentre nosaltres estavem per baix ningu s’apropava a fer cap acte de vandalisme, com els gitanos quan els diuen de vigilar una obra, vaja. Aixi que durant uns dies hem estat super a gust en aquest lloc, sentint-nos semi-propietaris.

Crec que es important matitzar que NovaZelanda esta plena d’alemans que venen amb el mateix plan que nosaltres, per tant es normal que tinguem el dubte de si hi queda algu encara per aquell país. Dit aixo, tambe hem d’explicar que els alemans atrauen a mes alemans, i que vam arribar a estar envoltades d’uns dotze alemans i encara estem vives, si! Ens ho hem passat superbe amb ells, i hem rigut tot el dia, i es que a casa nostra hi passaven coses molt divertides. Aixo es el que passa quan vius a un lloc public, que no para de deambular-hi gent, uns mes normals que d’altres.

A la nostra petita gran familia s’hi van afegir dos nois de Munich tambe els darrers dies, un d’ells es cuiner a un restaurant que te dues estrelles Michelin, per tant podeu imaginar que gana no en vam passar gens ni mica! Tambe hem conegut a una parella franco-espanyola, la Maria i el Geoffrey, que ja han acabat la seva aventura per la terra dels kiwis i avui marxen cap a Asia, i amb qui vam compartir ahir el seu ultim sopar.  La veritat es que tota la gent que estem coneixent ens estan facilitant molt el viatge.

Ara ens toca continuar el viatge a nosaltres soles, i la veritat es que trobarem a faltar a la nostra “Grosse familie”. Gracies nois per compartir aquesta setmana amb nosaltres, us trobarem a faltar.

Danke Jungs für den Austausch mit uns in dieser Woche werden wir vermissen unsere große Familie.

AKAROA

Aquest cap de setmana l'hem passat a la peninsula de Banks, a l'est de la illa sur. Mes concretament hem disfrutat d'una estada tranquil.la a Akaroa, un poblet que va ser un asentament frances i per tant,hi ha nombrosos signes que ho demostren: els noms dels carrers, el menjar del restaurants i bars, les banderes del port... La peninsula es va formar com a resultat de les erupcions de dos volcans i hi ha nombroses bahies petites, coves i dos grans ports (Lyttelton i Akaroa). Alguna gent que hem anat coneixen aquest dies ens havia recomanat el lloc i cap alli que ens vam dirigir. Per la carretera en direccio al nostre desti vam aturar-nos al cim mes elevat de la zona per fer unes fotos i ens vam acabar de convencer que haviem pres la decisio encertada. La vista era immillorable!

Abans d'arribar a Akaroa vam coneixer a les primeres espanyoles a les antipodes. Dos noies de Madrid que havien vingut a provar fortuna per aquestes terres una temporadeta i a millorar el seu angles. Mes o menys com nosaltres.. I vam intercanviar experiencies per primer cop amb una llengua que ens era mes familiar. La veritat es que no hem trobat massa espanyols en el nostre viatge.

Un cop al nostre desti, vam donar una volta pel port on sortien les embarcacions per anar a veure pinguins a la Reserva Marina de Pohatu, on tambe podies llogar Kayaks per navegar per la bahia i on tambe hi havia motxileros pescant. No se si debien pescar alguna cosa pero nosaltres com no tenim canyes a la furgoneta no vam poder provar sort i pescar-nos el dinar. Aixi que ens vam haver de conformar en la nostra dieta rica en Noodles!

Al costat del port hi havia una platja on hi havia gent banyant-se i com necessitavem urgentment refrescar-nos, ens hi va posar durant cinc minuts. Era el temps maxim per no morir congelades! Que freda esta l'aigua en aquest pais, trobem a faltar les calides aigues del Mediterrani!

La resta del temps vam invertir-lo en recorrer les carreteres de la peninsula disfrutant del paisatge espectacular d'aquesta zona.

  

Al acabar el cap de setmana vam tornar al que de fa uns dies es com casa nostra: "New Brighton". El barri maritim de Christchurch on ens vam reunir amb uns alemanys que haviem conegut i que a la vegada havien fet mes amics. En resum que estem vivint en comunitat amb 3 parelles d'alemanys super simpatics amb els que podem practicar l'angles i aprendre nocions basiques d'alemany. Es pot demanar mes? Tambe fem sopars i esmorzars de comunitat i nomes ens falta fer reunions d'escala per a legalitzar l'espai de cadascu a l'aparcament de la platja!

Ara estem recopilant informacio per comensar el nostre viatge cap al Sud aixi que en breu tindreu mes noticies nostres.

NELSON I RODALIES

Des que hem comencat la nostra aventura ens te molt al.lucinades lo civics que son. Potser sonara com que nosaltres estem per civilitzar, i potser es cert, pero aquest país vindria a ser el país perfecte per viure-hi sino fos per la rasca que deu fer a l’hivern. Tothom viu en cases, no hi ha un sol pis, cap apartament, tot son casetes amb jardi. Les cases no tenen reixes, i no nomes aixo sino que tenen uns finestrals impressionants i evidentment ho tenen tot obert, aixi que mentre passeges pots anar mirant que es el que han fet per dinar, aixo si tens bona vista clar.

Des dels mes grans als mes joves son super amables i educadissims. Nomes cal veure quan baixen de l’autobus, tothom li diu al conductor “gracies i que tinguis un bon dia” i el conductor contesta sempre. Quasi igualet que a Barcelona!  Un altre exemple estupid pero que crida l’atencio es que les caixeres sempre et donen conversa, pero no de marujejar, sino del tipus ”i com estas avui?” Sempre t’atenen amb un somriure i mai tenen pressa, fet que quan ets visitant s’agraiex molt.

En el nostre viatge cap al nord, ens hem aturat a Nelson, un poblet de la costa bastant turistic on ens ha passat un fet digne de mencionar. Ja hem utilitzat el servei en carretera contractat fa uns dies, som una mica desastres. Mentre feiem un picnic en una area de descans, ens vam deixar les llums de la  furgo encenses i ens vam quedar sense batería! Quina gracia al veure que el cotxe no arrancava! Per sort, ens van venir a ajudar molt rapidament. L’unic inconvenient va ser que per a que es recarregues la batería vam haver de conduir durant una hora sense parar el motor. Per sort, com es automatica no corriem el risc que es cales. Aixi que ens coneixem de primera ma Nelson i rodalies.

Com estavem al costat del Parc Nacional d’Abel Tasman, vam decidir visitar-lo, pero pel cami ens vam aturar a fer nit a la Kina Beach i, quin encert! Pel mati al despertar-nos vam disfrutar d’un esmorzar a primera linia amb un cel espectacular. Es increíble la quantitat d’imatges de postal que ens esta deixant aquest país.

Abans de l’arribada al parc, vam fer una parada a Motueka, un poblet que ens recordava al poblets  petits que hi ha pel Pirineu on la gent comenca a sortir passada la tarda quan ha arribat d’esquiar. Doncs aquí el moviment comencava despres dels trekkings pel Parc Nacional. A la zona del port hi havia com uns “banys salats” on podies refrescar-te si gosaves desafiar les baixes temperatures de l’aigua. Tot hi aixo, hi havia molts nens que s’hi banyaven, definitivament, estan fets d’un altra pasta!

El dia seguent ens vam aixecar amb un sol d’agost, ara que ja teniem jaquetes i polars, comenca a fer estiu! Total que, com feia tanta calor, vam decidir anar en busca de platja i al dir-nos que Kaiteriteri estava dins del TOP 5 de platges de la illa sud, alla vam anar. Sincerament, la platja no estava malament, perque estava molt neta, ara be, ja podem dir de primera ma que l’aigua estava gelada, el Mar de Tasman no es tan calid com el Mediterrani, ni de bon tros!

I per finalizar l’escapada pel Nord, la visita al Parc Nacional d’Abel Tasman. Com podeu imaginar era enorme i, pero el que vam caminar ens va agradar molt. De totes maneres, per nosaltres, tots els trajectes que estem fent son el mes semblant a estar conduint dins d’un gran Parc Nacional, tot es verd i cuidadissim. 

Fins la propera...

KAIKOURA

Vam deixar Christchurch per anar cap al Nord pero, com no teniem cap destinacio fixada hem anat parant i disfrutant de cada raconet que hem anat descobrint.

Primer de tot la conduccio, el vehicle es automatic aixi que en principi no hauria de tenir mes complicacio, pero esclar, condueixes al costat dret i circules per l’esquerre, total que tot creuat. Encara busquem el canvi de marxes a l’altre costat, ja ens hi acostumarem! Tambe hauriem de precisar que les carreteres de Nova Zelanda no son com les nostres autopistes ni molt menys, vindrien a ser com unes comarcals, en les que hi ha un carril en cada direccio, pero es mes que suficient per la poca quantitat de cotxes que hi circula.

Tambe ens agrada molt el paisatge que vas veient mentre condueixes veus montanyes, valls, camps, arbres, llacs, naturalesa perfectament ordenada. Es a dir, si hi han arbres plantats, tots estan en ranglera i si hi ha valls, les herbes que hi creixen estan absolutament totes segades per les ovelles. Aquests paisatges son magnifics! No se si sabeu que en aquest país hi ha uns 4 milions de persones i 40 milions d’ovelles, per tant aquestes juguen un paper mes que important.

Primera parada que fem es Kaikoura, un poblet en forma de peninsula, molt conegut per ser un lloc on s’hi poden veure balenes i dofins. Algunes vegades estan prop de la costa i les pots veure amb uns prismatics pero d’altres, has de contractar alguna excursio en barca per endinsar-te una mica al ocea. No hem tingut la sort de veure les balenes pero per contra, sense saber-ho, vam parar a una area de picnic per descansar de tant de conduir, i just a les roques del costat estava ple de lleons marins. La nostra sorpresa va ser, en apropar-nos-hi per fer-los unes fotos, van comensar a sortir mes i mes “besties d’aquestes” i casi morim de l’ensurt! Entre el soroll que feien, la manera que corrien i el grans que eren pensavem que no en surtiem d’aquesta, Nuria corrent cap a un costat i jo cap a l’altre cridant, per haver-nos gravat!

Despres de l’experiencia amb els lleons marins, vam anar a caminar per una ruta que dona la volta a la península on hi ha unes vistes magnifiques. L’aigua cristal.lina deixava entreveure la part de la península erosionada per l’ocea; va valer molt la pena l’excursio.

No haguessim parat en aquest lloc si haguessim fet el viatge en bus pero estem contentes de la flexibilitat que ens esta donant la furgoneta, ara som nomades del tot!

CHRISTCHURCH

Com ja sabeu, hem comencat l’any nou a Nova Zelanda, aixi que deixem Asia enrere i anem a disfrutar del pais dels kiwis!  A que no sabeu quants tipus de Kiwis hi ha? Tres! (molt be Silvia i Enric, ho heu encertat!). El que tots coneixeu, es a dir la fruita, els ciutadans d'aqui tambe son anomenats aixi i, per ultim, l'ocell de la seguent foto,bastant lleig per cert:

La nostra aventura per aquest país no podía inaugurar-se de millor manera: arribem a Christchurch i en Richard, un noi de California amb qui haviem contactat per internet, ens ve a buscar a l’aeroport per portar-nos a casa seva. Quina passada de noi, quina casa mes impressionant i sobretot, quina estada mes agradable. Portem a casa seva quatre dies i com per no quedar-s’hi.  Esta situada a dalt de tot d’un turo i esclar, nomes t’asseus al sofa, gaudeixes des de la enorme vidriera d’unes vistes immillorables. A mes a mes, al soterrani, hi te tres maquines de pinball superprofessionals, importades directament dels Estats Units, aixi que ens vam estar viciant els tres una bona estona. L'ultim que ens faltava per sentir-nos com a casa era el menjar, aixi que li vam proposar de fer un bon pa amb tomaquet amb una exquisita truita de patates, quasi plorem al provar-la de l'emocio.

Per acabar de concretar mes sobre Christchurch, avui dia no te centre de la ciutat, va ser demolit a causa del terratremol del Febrer de l’any passat. Tots els edificis antics, esglesies, i bars han desaparegut. Hi ha un gran buit, on encara no hi deixen ni circular. Per contra, tots els barris que envolten el centre ens agraden molt, tenen parcs molt grans, molta naturalesa i urbanitzacions amb casetes de fusta d’una sola planta, totes elles amb un encant molt especial. Al estar fetes de fusta, tenen molta mes resitencia als moviments sismics que les antigues que les feien de totxo, aquestes totes estan a terra. Me n’oblidava, nomes arribar a Christchurch va haver-hi un terratremol de 5,2 i com va ser relativament important, despres l’han seguit numeroses sacsejades. No cal dir que ens vam quedar mes blanques que el paper quan va passar. Menys mal que el nostre company es bioleg i ens ha estat explicant al respecte, sempre va be saber de mes encara que despres t’agafi mal de panxa pensant que tens els dies comptats.

Suposo que ja us heu adonat que hem canviat els bikinis pels forros polars. Estem a l’estiu nova zelandes, on tot pot passar, fins i tot les quatre estacions en un mateix dia. Aixi que si, ha estat bastant traumatic i no, no portavem gens de roba d’abric a la motxil.la. En Richard ens va haver de deixar jaquetes, quin parell mes felic! Ademes de vestir-nos ens va portar a fer una petita excursioneta, de la qual, malgrat el dia no acompanyar massa, vam gaudir molt la panorámica. El que ens va cridar mes l’atencio es que aquest paisatge estava a cinc minuts en cotxe de Christchurch, que es la ciutat mes important de la illa sud, aixi que ja debeu deduir quines ganes tenim d’endinsar-nos  per les zones mes remotes d’aquest país, han de ser impressionants.

 Ara us hem d’explicar que comenca un viatge de tres. Ho heu entes be! Avui, mentre vosaltres dormieu, ja que hi ha una diferencia horaria de 12hores, nosaltres estavem en plena compra. Hem invertit en una petita furgoneta que ens acompanyara durant tot el viatge a la part sud del país. La gracia es que dins hi te un llit doble, nevera, uns fogonets i dues cadires de camping, entre d’altres cosetes. Aixi que tot aixo, combinat amb la quantitat d’instal.lacions que tenen les zones d’acampada d’aquest país, esperem gaudir d’una bona experiencia.  Per tant dema toca posar-nos en marxa! Ja us anirem explicant, pero de moment, la nostra primera escapada ha estat a la platja, on els nens anaven en pantalons curts mentre nosaltres vestiem de ple hivern, estan fets d’una altra pasta aquesta gent!