TREKKING AL NORD DE CHIANG MAI

Ja hem tornat de la nostra experiencia del Trekking! Ens ho hem passat de luxe, pero quin cansament! Al principi de l’aventura  n’erem 12, i n’hem acabat sent 7, s’han anat despejant pel cami diversos companys. Estem molt orgulloses d’haver format part de l’equip que ha finalitzat tot el Trekking! El nostre guía es deia Tun, quin home mes parsimonios, enlloc d’anar davant del grup anava al darrere, estava fet caldo de fer durant 33 dies seguits el mateix recorregut. El nostre grup estava format majoritariament per francesos, una parella d’Hospitalet i nosaltres. Tots ells molt macos, la veritat que ens hem passat els tres dies xerrant i rient. S’agraeix trobar gent que tinguin ganes de passar-s’ho be, es contagia.

Al gra, les caminates  que vam fer eren de un nivel intermig segons ens va dir el Tun, per tant hi va haver moments en que les vam passar canutes, sobretot costa amunt. Tot i aixi, ens van semblar una meravella: a nivell de paisatge ha estat una passada, passejar-te pel mig de la selva i veure arbres de tot tipus, rius, cascades, animals, enfi super recomanable!

El primer dia vam caminar un total de tres hores fins a arribar a una vall on hi havia un campament d’elefants. Alla els ensenyen, i fan vida tant els animals com els mahouts, es a dir els seus cuidadors. Era un lloc magnific, verd, tot fet de fusta i bambu, silencios, aillat. Aquest particular ”resort rural” va ser el punt inicial de la nostra convivencia. Abans de sopar vam anar a donar de menjar als elefants i a inspeccionar la zona. Vam sopar tots junts i al costat d’una foguera, vam estar xerrar abans de marxar a descansar. Per a dormir, era molt curios perque vam haver de pujar a una casa de fusta que estava penjada a la muntanya on hi havia com uns matalassets a terra, amb la seva mosquitera. Tot el grup va dormir allí, de fet ho vam intentar perque ens va ser impossible per a molts, feia un fred que pelava i el mini-matalas era una porqueria, aixi que quan ens vam aixecar, estavem mes fets pols que el dia anterior. El Tun ens va preparar un bon esmorzar per a comensar el segon dia de trekking.

 La primera activitat que vam fer va ser passeig en elefants per el mateix campament, era una especie de circuit per tot el terreny. A sobre del nostre elefant n’erem tres, el Jeremy i nosaltres dues, els mahouts anaven caminant. Tot i ser un recorregut boniquet ja que vam anar per caminets i rierols, ens va semblar molt turistic, ens esperavem mes, o mes autenticitat! Ara be, els elefants una passada!

 Despres vam comensar a caminar fins a una cascada, on ens vam estar refrescant i divertint. Estavem cansades del dia anterior, pero molt contentes d’estar en contacte tan directe amb la naturalesa, ens encantava tot allo que estavem veient i gaudint.

I vam prosseguir la nostra ruta, ja sense cinc dels companys arribats en aquest punt. Ens sentiem com si estessim a Gran Hermano, com si anessim expulssant a gent, i amb aquesta broma, hem anat convivint aquests tres dies, preguntant-nos a qui haviem d’expulsar el seguent. El cas es que erem les uniques noies que quedavem de cinc que haviem comensat i els francesos ens deien molt graciosos que ens farien bulling perque abandonessim! Ho portaven clar!

Llavors vam continuar la ruta en direccio al cim d’una muntanya, ja que passariem la nit a una casa particular. La nostra sorpresa va ser mentre caminavem, venia un noiet amb dos elefants forsa grans i li va dir al Tun si les dues noies hi voliem pujar. I tant que voliem, primer que estavem esgotades i despres que aquesta si que era una experiencia real en plena selva. Com no portava cap tipus de cadireta, ens van dir de seure sobre el cap de l’elefant i aquella cabota era una mica inestable, teniem la sensacio que haviem de caure en qualsevol moment,pero ens en vam sortir i ens vam estalviar uns 20 minutets de pujada, que s’agraeix.

Tots els demes grups de turistes que van fer cap al mateix poblat, molt petit per cert, van reunir-se a unes instal.lacions per a ells nomes, no van tenir la nostra sort. Casa nostra era una petita edificacio, si es que se’n pot dir aixi, feta de fusta i bambu, que cruixia cada vegada que caminavem, pensavem que cediria el terra! Tot i aixi, vam dormir els set al menjador. Evidentment no hi havia ni electricitat, ni lavabo, ni cap de les comoditats que tenim nosaltres habitualment. Per a la llum, ells utilitzaven les espelmes i nosaltres els frontals. Quin ambient mes rustic! La familia Lahu ens va acollir amb els brassos oberts, ens van cuinar un plat tipic i van fer venir a uns nens per a cantar-nos cansons populars del poblat. El nostre guía ens va explicar que van canviant de familia, per tal que tota aquesta gent, que no tenen quasi recursos puguin tenir una injeccio important de diners, els que organitzen el Trekking els paguen per acollir-nos. Total que va ser una vetllada molt agradable i especial.

Aquest mati ens hem despedit de la nostra familia per un dia i hem continuat la marxa cap a una altra cascada, aquesta molt mes gran que l’anterior. No ens hem banyat ja que sabiem que ens remullariem despres al Rafting. I efectivament, l’Angy ha caigut a l’aigua, aquest cop de veritat. Ha estat molt divertit ja que l’aigua baixava amb molta forsa i per tant ha estat intens. En arribar al final hem agafat unes plataformes de bambu, amb les que hem continuat baixant el mateix riu. Aquesta darrera activitat no ens ha semblat tan atractiva, ja que era mes lenta que l’anterior.

Per a finalitzar, ens han portat a un poblat a veure a les tribus de les “dones girafa”, es van posant cada any una anella al voltant del coll per tal que aquest se’ls allargui. Sincerament, ha estat el que menys ens ha agradat de tot, ho hem trobat una mica “zoo” ja que hi havia quatre dones, nomes per fer-se les fotos i nomes faltava tirar-los cacahuets. Molt poc suc.

Aixi a acabat la nostra excursio, tornant a la civilizacio amb molt bon sabor de boca i amb ganes de provar el famos massatge tailandes que tanta falta ens fa.