BON NADAL I BONES FESTES

Aquest any sera estrany, sera molt diferent. Estem a l’altra punta del mon i ha arribat el Nadal. Malgrat haver-hi arbres de Nadal a tot arreu, sentir nadales i la gent dur gorros del Pare Noel, no tenim la mateixa sensacio que ells, n’estic segura; i es que estem fora de casa.

Potser que el Nadal produeixi indiferencia llavors? Sincerament, no ho crec. Son uns dies de familia, de records, de proposits, de donar i de rebre. Tot aquest seguit de coses tenen unes connotacions emocionals brutals, que quan mes lluny ets, mes es perceben, i mes quan sempre ho has tingut.

Primera raresa d’enguany: el clima. Es estrany, sembla que per a que sigui Nadal hagi de fer fred i aquí no en fa, gens ni mica. Segona raresa i única condicio sine-qua-non es envoltar-te de la familia, o be sentir-los com a tal. Senyors, si no es compleixen, resulta no ser Nadal. Es aixi, no hi ha mes volta de fulla.

Per nosaltres, aquest any, no es cumpliran, per primera vegada, cap de les premisses incondicionals. Aixi que aquestes dates serán mes importants del que ens pensavem. Possiblement mes pel que no seran, que pel que realment estan sent. Es a dir per totes aquelles coses que sempre hem fet i que no farem, com fer cagar la soca, donar i obrir obsequis, i sobretot, per trobar a faltar a totes aquelles persones que sempren t’envolten a un dinar o sopar de Nadal i que ells no saben que son tan importants per tu, perque sense ells, aquest any, no tindras Nadal.

Durant aquestes festes hi hauran tres cadires buides, les dues nostres i la mes important, la de la mare de l’Angy. I es que hi ha persones que et fan sentir especial malgrat no ho siguis tant, que t’acullen malgrat no coneixe’t, i que et cuiden de debo tot i que no hagis fet res per mereixer-ho. Perque la gent que dona mes del que reb, es senzillament mes important que els demes, especialment ella.

Per que quan et fas gran sembla que perdin empempta aquestes festes? Ja no son el que eren, aixo es induptable. Les cues per donar la carta als reis no les faig, ja no em poso nerviosa abans d’anar-me’n a dormir la vigilia i tampoc em desperto a les set del mati per a comptar regals. Definitivament, m’he fet gran. No es te la mateixa il.lusio, es inquestionable. Aixi que tambe podem agrair a les mes petites de casa, la Berta i l’Aina, que fan que aquestes trobades tinguin mes sentit amb elles i facin que la il.lusio de tots sigui una miqueta mes gran, nomes per veure’ls el somriure que fan amb la magia del Nadal.

I aixi seguit, tots i cada un, teniu el vostre petit gran rol, que fara que aquest any sigui diferent. Perque us trobarem a faltar a tots.

Molt bones festes, molta salut i molt d’amor, no nomes avui, sino durant cada dia de l’any.