UN TREN INFERNAL

Ens veiem amb la necessitat d’explicar-vos el que ens ha passat aquesta nit. Quina aventura, no sabiem si riure o plorar! Ara entendreu perque cada vegada que hem d’agafar un SleeperTrain comencem a suar.

Arribem a l’estacio, despres d’estar fent temps durant hores pels carrers d’Agra, eren les 22h de la nit. Com sempre, arribem una hora abans que els tren perque s’ha de desconfiar de la puntualitat i formalitat india, aixo dit per un local. Doncs el tren portava retras, primer de 1h, quina peresa! Llavors decidim colar-nos per la cara a una habitacio on nomes hi poden entrar dones de primera clase, no em refereixo a senyores, sino a gent que viatja en primera classe!Nosaltres evidentment anem amb les rates al tren, I per tant alli no hi podiem accedir, pero haviem de provar-ho. Total que despres d’explicar-li  que nosaltres no portavem els nostres bitllets sino que els tenien unes amigues i que arribarien mes tard, va ser benevolent i ens va deixar entrar! Llavors una vegada dins, ens vam instalar a lo Indio: estirades al terra amb tot el campament pels costats, amb mal de costelles i de cul. Lo bo es que la sala estava plena de padrines que dormien com a troncs de qualsevol manera, fins i tot a sobre de les taules. Creiem que aixo s’entrena des de petits, perque en som incapaces! Total que desquiciades com tothom clapava menys nosaltres, vam anar comprovant com el retard del tren va incrementar fins a tres hores!!! Total que eren les 2 del mati i ens estavem barallant amb una india perque volia tenir el ventilador enxufat i nosaltres no!

Arriba el tren a les 2h30, i contentes ens dirigim cap al nostre vago. No el trobavem i vam decidir pujar a qualsevol vago per tal de no perdre el maleit tren. Perque som tan desgraciades? Quan aixequem el cap i veiem on vam entrar era…massa tard! Un centenar d’indiets amontegats ens miraven encuriosits. Hi havia gent al terra, que evidentment ni feia el gest de moure’s per deixar passer. Tot a rebentar i fins i tot gent penjada al porta-equipatges. Ens vam voler morir, pero vam ser positives i  vam pensar que a la seguent parada baixariem pitant!! I la nostra desgracia anava en augment, quan tots els trens paren 10000 vegades, aquest no! Aquest, va parar al cap de tres hores, aixi que eren les 5 del mati i encara els maleiem.

Per fi baixem, ens costa la vida troba el nostre lloc pero ho aconseguim: que estrany, indiets al nostre lloc! El mes gracios es que et diuen que els ensenyis el bitllet, per comprovar que ets el propietari del llit. Per matar-los!!

Enfi, la ultima es que s’han estat fent unes neteges de llengua amb uns ferros podrits al vago impressionants nomes aixecar-se. Ells es provocaven arcades i nosaltres tambe.

Pero tranquils, ja estem a Khajurao sanes i estalvies i amb molta son acumulada!