Ja portem dos dies a Chiang Mai, una ciutat al nord de Tailandia, que atrau a molts turistes per les ofertes de Trekkings que ofereixen els seus voltats montanyosos i verds! Naturalesa en el seu estat mes pur!
Nomes sortir de Bangkok, vam passar durant una bona estona per zones inundades, desertes de gent obviament. Tots els passatgers estavem impressionats mirant per les finestres la desgracia que havien patit aquella gent. Malgrat saber que molta gent s’havia quedat sense casa, en el moment que miravem per la finestra no pensavem en res mes que en la brutalitat del paisatge, de vegades no deixem de ser forasters encuriosits.
Despres de passejar-nos per la ciutat, bastant petita per cert, ens adonem que hi ha molts llocs on lloguen motos i evidentment, tot el que doni llibertat de moviment es benvingut. Per tant, mitja de transport aconseguit i passeig per la ciutat pel nostre compte, ens encanta no haver de dependre de ningu.
Per la nit, vam anar al Sunday Market, que tal I com indica el seu nom, nomes el fan els diumenges. Hi havia tot Chiang Mai, quina gentada, hi venien de tot. Per sopar, mentre passejavem vam comprar unes peces de Sushi, super tirades de preu i amb gust extraordinari. Pero el mes impactant de tot va ser quan van comensar a parlar pels altaveus, tant en tailandes com en angles, evidentment no hi vam parar atencio, pero tothom, absolutament tothom es va aturar quan va comensar a sonar un himne, tan turistes com locals, nosaltres tambe evidentment. El fet de veure com la gent, malgrat semblar que estiguessin uns venent, altres passejant, es a dir tots en certa manera distrets, i veure com aquell missatge, que van passar per megafonía, va ser rebut per tots i va parar tota l’activitat, ens va xocar moltissim. Els tailandesos son molt disciplinats!
Quin primer dia a Chiang Mai mes productiu…
Per arribar fins a la nostra destinacio vam agafar un tren a Bangkok, que va tardar unes 17hores en arribar! I quin trajecte mes increíble…Primer de tot, vam seure a uns seients que tenien aspecte de ser per a dues persones a causa de la seva amplada, comodissims. Aixi que nomes pujar al vago ja ens va fer molt bona pinta el viatge.
Nomes sortir de Bangkok, vam passar durant una bona estona per zones inundades, desertes de gent obviament. Tots els passatgers estavem impressionats mirant per les finestres la desgracia que havien patit aquella gent. Malgrat saber que molta gent s’havia quedat sense casa, en el moment que miravem per la finestra no pensavem en res mes que en la brutalitat del paisatge, de vegades no deixem de ser forasters encuriosits.
Hem de dir que ha estat el millor tren que hem agafat mai, no nomes en aquest mes i mig que portem viatjant, sino en tota la nostra vida! En un principi vam anar assegudes, amples, pensant que la gent del voltant era muda ja que ningu va obrir la boca en tot el trajecte (nomes un franceset excitadet molt mono de tres anys). Puntualitzem que se’ns va fer tan estrany no sentir cridar, escupir, obrir i tancar finestres per a tirar brossa, i totes aquelles coses que haviem vist a la India. Total que, quan portavem una horeta de trajecte, va venir una noia molt amable a montar-nos els llits. En dos minuts va canviar les dues butaques amples per dos llits de 90cm, amb matalasset, llanssols, coixins i mantes. Voliem plorar de l’alegria! El millor de tot va ser les cortinetes que teniem dalt i baix i que els veins no et veien ( a la India ja se les haguessin ingeniat per a treure el cap per algún lloc i fer-nos algún video mentre dormiem!). D’aixo se’n diu intimitat, perdoneu l’aclariment pero se’ns havia oblidat completament el significat. Doncs aixo, quina pasada, i quins diners mes ben invertits.
Aixi que la nostra estada pel Nord no podía haver comensat millor. El primer dia a Chiang Mai el vam utilitzar per a inspeccionar el territori, sempre fem igual quan arribem a un indret nou. D’aquesta manera ens cerciorem que la guesthouse que hem agafat es la mes económica, neta i xula de tots els voltants! L’ordre en que ho esmento es l’ordre de les prioritats, si.
Coincidint que feien un Festival Internacional de globos aerostatics, ens vam dirigir cap alli. Feien sorteigs per a poder enlairar-te amb el globus, pero ni fent forsa em va tocar. Vaig estar pendent dels números que anaven dient, alla al costat de l’escenari amb cara de “jo vull”. Jo tenia l’esperansa que em tocaria, de veritat. Es d’aquelles coses que saps que passaran, aixi que tota friki, vaig anar a revisar el sorteig i sabeu que??? Crec que aquestes sensacions a l’estranger no funcionen! Nomes hi pujaven Tailandesos, per tant conclusio: sorteig amanyat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario