CALCUTA, ULTIMA ESTACIO I DIA DE REFLEXIO

Avui hem arribat a Calcuta despres d'un Sleeper Train de 17 hores, el nostre ultim viatge per l'India i el mes llarg... pensavem que no arribariem mai! Hem compartit trajecte amb una familia de porquets, era per veure'ls menjar... A nosaltres ens han tret la gana, aixi que hem estat amb l'estomac buit des d'ahir a les 4 de la tarde fins avui a la 1 que hem arribat a l'alberg. No se si ens hem aprimat molt aquest mes pero menjar com a casa, no hem menjat...els que ens coneixeu mes ja sabeu a que ens referim i a les quantitats.jeje

Tot hi que Calcuta te 14 milions d'habitants, dos mes que Delhi, la sensacio no ha estat tant xocant, potser perque no hi ha tanta contaminacio, potser perque ja ens hem acostumat a l'India. Tot i aixi, com no ens agraden les grans ciutats en aquest pais, hem passat de fer cap tipus de visita, moure't per aqui ens resulta agobiant. Avui ha estat un dia de relax, de reflexio i de balans de tot aquest mes.

Malgrat nomes haver estat un mes, ens dona la impressio de portar molt mes temps a fora, la veritat es que hem fet moltes visites, moltes hores de tren i hem conegut a molta gent. El fet d'estar fora de casa, despres de la situacio previa abans de marxar, se'ns esta fent en molts moments costa amunt, enrecordant-nos dels de casa. Quan mes lluny estas, mes te'n recordes de la familia, i te'n adones de la importancia que tenen tots i cada un dels membres, malgrat nomes el vegis a Nadal, pero saps que els tens. En un pais com aquest que te 2billions de persones i saps que no li importes ni el menys minim a ningu, fa que ens recolzem 100% l'una en l'altra. Aixo fa que els amics en molts moments tambe es trobin a faltar, sabem que hi son, pero no els tenim. Sabem que continuen amb les seves vides, unes fan trasllat, els altres esperen a que els cridin per treballar, una altra va a l'hospital a fer veure que treballa, altres s'acaben de casar, i aqui, a l'altra punta del mon, te n'adones, de que malgrat tots ser tan diferents, son super especials.

Hem viscut moments durs a la India, d'angoixa nomes arribar a Delhi, va ser horrible.Tambe de desconfiansa cap a tothom, va arribar un punt que sentiem que un percentatge molt elevat de gent que s'apropava a nosaltres volien alguna cosa nostra, ja sigui els nostres diners, sexe, o fotren's el pel. La relacio amb la gent d'aqui, majoritariament amb els homes, ha estat molt dificil, som dues noies joves i tenim mentalitats i cultures molt diferents. Basicament, no entenen que si els contestes o els preguntes coses, no es per anar-te'n al llit amb ells, ens han arribat a perseguir mes de deu i mes de vint vegades, molt angoixant. Enfi, han estat moltes i molt seguides les situacions poc agradablesdes que hem hagut de passar durant aquest mes amb molts homes, pero tampoc us imagineu coses rares. Son molt pesats, pero molt! El punt de la higiene, tant personal com al carrer, no ens hi acabem d'acostumar, que estiguis parlant amb algu i que es peti sense ni pestanyejar, o et roti a la cara, prometem que ho hem intentat, pero no podem. El fet de trobar tanta merda pel carrer a les grans ciutats, tambe se'ns ha fet molt desagradable. Quan diem merda es merda, ja sigui de vaca, de gos, de persona, pero de la que fa olor vaja. Son molta gent i tenen poques normes de convivencies, conclusio sutil a que sii??

Tambe hi ha molt de positiu, hem apres molt, a valorar les petites coses i a plantejar-nos varies situacions personals ja que tambe hem tingut moltes hores mortes. A nivell de paisatge es magnific, hem vist coses uniques, dificil que sentiu el mateix tot i que sigui per foto, malgrat haver intentat compartir-ho amb vosaltres. Hem estat en llocs diferents, amb molta magia i que et desperten per dins coses que no havies sentit, senzillament llocs especials. Tambe hem conegut a molta altra gent amb la que hem compartit moments bonissims, que ens han aconsellat i als que al nostre blog hem intentat anar donant protagonisme, ja que pensem que els llocs es fan especials tambe per les persones amb les quals els vas compartin.

Enfi,la veritat es que ambdues tenim ganes d'anar cap a Tailandia per a poder fer un balans encertat del tot, es a dir, prenen una mica de distancia sobre els fets. Ara per ara, estem una mica desbordades, tambe arrosseguem molts quilometres.

I per ultim agrair-vos a tots els que ens heu seguit en tota la nostra ruta per la India, pels vostres comentaris, mails, i missatges de facebook que no sempre hem pogut contestar. Tots i cada un dels comentaris ens ha fet moltissima il.lusio! Aixi que esperem que ens continueu seguint per Tailandia familia! Abrassades per tots i totes i fins aviat!

El mapa seguent, resumeix el nostre pas per aquest gran pais!