sábado, 31 de diciembre de 2011

KUALA LUMPUR

L'arribada a Kuala Lumpur va ser per la porta gran, per variar.  La nostra estada a la ciutat ha estat amb el Sergi, el noi lleidata, amb qui hem compartit uns bons dies de viatge. Total que despres d'un retras d'unes dues hores de bus, d'una caminata a les dotze de la nit buscant un hostal recomanat i, per desgracia nostra (aixo ho podem dir a posteriori) l'acabem trobant! Nomes arribar hi havia una escalinata amb tot de sabates, xancles i variats. En resum, un lloc molt economic, amb molt poca higiene, i bastant turbi. Podriem dir que semblava una casa d'okupes pero havies de pagar!


La primera de les visites obligades va ser a les Batu Caves, unes coves i temples situats al nord de la ciutat molt coneguts com a lloc de peregrinatge de la poblacio hindu.





Despres vam dirigir-nos al centre per a observar l'emblema de la ciutat, les torres Petronas. Vam fer el que tot bon guiri fa, per aquest ordre, intentar pujar-hi de gratis, fer unes fotos per a captar el moment i tercer i ultim pas, esquivar petits delinquents que t'intenten vendre falsificacions de mobils a preus desorbitats.




Relativament a prop, al mateix barri de negocis hi havia la KL Tower, que vindria a ser com el piruli de Collserola, en versio Malaya i en tamany XXL. Tampoc hi vam pujar, pero vam anar al Zoo (no a tirar Curriculum, no) que estava just al peu de la torre, ja que uns nois de seguretat ens van donar unes entrades de nens que vam poder colar-los sense aixecar sospites. Us aconsellem no intentar fer aquestes jugades, recordeu que nosaltres estem a Asia, aqui tot es possible.



Al costat de l'aeroport de Kuala Lumpur hi ha el circuit de Formula1 de Sepang i per tant tota la ciutat esta plena tant de cartells, com de simbols del mon automobilistic. Evidentment, no vam deixar passar l'oportunitat d'encabir-nos en un F1.


Durant les nits hem fet algunes sortides ja que ens havien dit que moltes coses eren mes atractives il.luminades. La veritat es que les Torres Petronas, de nit, son potser mes espectaculars que durant el dia, sembla que siguin de vidre, molt boniques. L'altre lloc que s'ha de visitar de nit es el barri de Chinatown, saps que estara ple de gent, saps que t'intenten vendre totes les imitacions i tambe saps que no soparas enlloc mes barato pero, no saps que et trobaras amb un tarat amb sabatilles voladores, genial! Sempre s'hi ha d'anar perque sempre hi veus coses divertides.



Ara ens trobem a punt de celebrar el Cap d'Any, ja que anem 7 hores per davant, i en breus agafarem el vol cap a Christchurch, deixant endarre aquest pais que en un principi no ens va atraure massa, pero que ara, podem dir que hem disfrutat, hem viscut molt bons moments i sobretot hem conegut a gent molt interessant. Us deixem, com sempre, el nostre recorregut:



Aixi que Felic Any 2012 a tots i totes i estem en contacte des de Nova Zelanda familia.

viernes, 30 de diciembre de 2011

PANGKOR ISLAND

Despres de la nostra estada a GeorgeTown, hem passat per Pangkor en el nostre cami cap a la capital. Es una petita illa on hi ha mes turisme local que extranger. D’aixo ens en vam donar compte nomes al pujar al ferry; erem les uniques turistes. Estava ple de families carregadissimes amb nens, bosses, bosses dels nens i flotadors, com quan els de Vielha venen a Torredembarra amb les nenes, doncs igual, que sembla que s’hi quedaran sis mesos!

Aquesta vegada, a diferencia de les demes, no hem llogat cap moto per a moure’ns ja que vam considerar que els preus eren abusius i que, degut a les dimensions del poble pesquer ens mouriem caminant.

Nomes arribar vam tenir una molt grata sorpresa i es que vam trobar a dos nois catalans, dels quals un es gracienc i l’altre lleidata. Dona gust trobar a gent de la terra per aquest indrets, es fa estrany fins i tot de sentir la nostra llengua per aquí. Total que mil histories que explicar-nos i cap a la platja, evidentment.


La platja que ens quedava mes aprop estava plena de gent local que es banyava vestida i, per tant, vam decidir caminar fins a la del costat, que ens havien dit que era mes turística. Alli no ens caldria utilizar una muda per entrar a l’aigua!

 Ademes, malgrat la platja ser molt basica, hi havia tota una flota tant de motos d’aigua, de canoes, barquetes i una serie d’inflables enormes a l’aigua. Definitivament, hi havia mes trastos que persones.


Un dels encants de la platja es l’illa que te just davant, la Coral Island, que com el seu nom indica estava envoltada de corall. Total que tots els locals agafaven barquetes per anar fins a la illa i nosaltres com a bones esportistes hi vam anar nedant. No nomes hi vam arribar, sino que li vam fer la volta. Resultat: peus tallats, un pulmo menys i una gran satisfaccio en arribar a la vora.
Ens oblidavem de mencionar el nostre petit raconet a Pangkor que estava de luxe! Teniem cuina i tot. Aixi que ens vam tornar a sentir com a casa durant uns dies.



Per cert, per a que vegueu que per aqui tambe hi ha gent que n'enten de futbol.

Ara estem a KualaLumpur a l’espera de l’any nou, país nou i per tant una altra vegada experiencies noves.

martes, 27 de diciembre de 2011

BATU FERRINGHI

La nit de Nadal vam canviar la sopa de galets amb pilota per una BBQ organitzada per la GuestHouse on estavem allotjades. Al principi ens feia una mica de mandra pero l'experiencia va resultar del tot positiva. Despres de menjar fins que ens vam atipar (aixo segur que tots ho vau fer tambe) vam anar a celebrar-ho amb els nostres nous amics de Penang. Es curios ja que aqui, malgrat ser un pais musulma celebren el Nadal i no nomes aixo sino que ademes, fan el compte enrere com a cap d'any.  




El vint-i-cinc vam decidir passar-lo a la platja perque feia molta calor i encara no haviem disfrutat d'un bon bany en terres malasies. Aixi que amb el bus ens vam dirigir al Batu Ferringhi, la millor platja de la illa on feien diversos esports aquatics. A sobre vam tenir la sort de coneixer unes noies franceses que havien pagat una moto d'aigua pero que es van cansat rapit i ens la van deixar de manera gratuita: Perfecte!! Tambe vam estar jugant a voley amb uns locals durant una bona estona aixi que vam poder cremar totes les calories ingerides la nit anterior. Un dia molt complet el nostre dia de nadal!





I per finalitzar el relat de la nostra estada a GeorgeTown, no ens podem oblidar de l'activitat que mes cops hem repetit aquest setmana: anar al cine! Molt mes economic que a Catalunya i mes comode, sino mireu les fotos de les butaques! Vam veure tres pel.licules i us hem de recomanar la de NewYear's Eve per a veure durant aquest dies de vacances.




Ara estem a Pangkor, una illa a mig cami entre Penang i Kuala Lumpur, el nostre ultim desti a Malasia. Esta prou be la zona aixi que ens hi quedarem uns dies preparant l'arribada al pais dels kiwis.



jueves, 22 de diciembre de 2011

BON NADAL I BONES FESTES

Aquest any sera estrany, sera molt diferent. Estem a l’altra punta del mon i ha arribat el Nadal. Malgrat haver-hi arbres de Nadal a tot arreu, sentir nadales i la gent dur gorros del Pare Noel, no tenim la mateixa sensacio que ells, n’estic segura; i es que estem fora de casa.


Potser que el Nadal produeixi indiferencia llavors? Sincerament, no ho crec. Son uns dies de familia, de records, de proposits, de donar i de rebre. Tot aquest seguit de coses tenen unes connotacions emocionals brutals, que quan mes lluny ets, mes es perceben, i mes quan sempre ho has tingut.

Primera raresa d’enguany: el clima. Es estrany, sembla que per a que sigui Nadal hagi de fer fred i aquí no en fa, gens ni mica. Segona raresa i única condicio sine-qua-non es envoltar-te de la familia, o be sentir-los com a tal. Senyors, si no es compleixen, resulta no ser Nadal. Es aixi, no hi ha mes volta de fulla.

Per nosaltres, aquest any, no es cumpliran, per primera vegada, cap de les premisses incondicionals. Aixi que aquestes dates serán mes importants del que ens pensavem. Possiblement mes pel que no seran, que pel que realment estan sent. Es a dir per totes aquelles coses que sempre hem fet i que no farem, com fer cagar la soca, donar i obrir obsequis, i sobretot, per trobar a faltar a totes aquelles persones que sempren t’envolten a un dinar o sopar de Nadal i que ells no saben que son tan importants per tu, perque sense ells, aquest any, no tindras Nadal.


Durant aquestes festes hi hauran tres cadires buides, les dues nostres i la mes important, la de la mare de l’Angy. I es que hi ha persones que et fan sentir especial malgrat no ho siguis tant, que t’acullen malgrat no coneixe’t, i que et cuiden de debo tot i que no hagis fet res per mereixer-ho. Perque la gent que dona mes del que reb, es senzillament mes important que els demes, especialment ella.


Per que quan et fas gran sembla que perdin empempta aquestes festes? Ja no son el que eren, aixo es induptable. Les cues per donar la carta als reis no les faig, ja no em poso nerviosa abans d’anar-me’n a dormir la vigilia i tampoc em desperto a les set del mati per a comptar regals. Definitivament, m’he fet gran. No es te la mateixa il.lusio, es inquestionable. Aixi que tambe podem agrair a les mes petites de casa, la Berta i l’Aina, que fan que aquestes trobades tinguin mes sentit amb elles i facin que la il.lusio de tots sigui una miqueta mes gran, nomes per veure’ls el somriure que fan amb la magia del Nadal.

I aixi seguit, tots i cada un, teniu el vostre petit gran rol, que fara que aquest any sigui diferent. Perque us trobarem a faltar a tots.

Molt bones festes, molta salut i molt d’amor, no nomes avui, sino durant cada dia de l’any.

                                                                                                      

miércoles, 21 de diciembre de 2011

PENANG

Fa quatre dies que estem a Malasia, a la illa de Penang, concretament a Georgetown. Es una illa molt diferent a les que haviem estat a Tailandia, de fet res a veure. Abans de parlar del terreny, parlem del mes important: les persones. Nomes baixar de la furgoneta que ens va portar fins aquí, la primera cosa que ens crida l’atencio es que fisicament els malasios s’assemblen molt als tailandesos pero en mes fosquets. Segona cosa que ens crida l’atencio, les dones tornen a anar tapades, com a la India, i el pitjor de tot, tornem a no passar desapercebudes. Aixi que estem envoltades de Malasios que tenen pinta de Tailandesos pero que es comporten com a Indis. Quina barreja! Primera no gaire bona impressio de l’indret i nostalgia recordant la llibertat i l’anonimat a terres tailandeses. Alla eren tan timids que ni et miraven i el que s’apreciava..


En tot cas, el que tenim previst es estar a Malasia fins el dia 1, que agafarem un vol de Kuala Lumpur fins a Christchurch, NovaZelanda. Per tant tenim dotze dies per a preparar el nostre viatge a la terres dels kiwis ja que no ens volem enganxar els dits amb els preus. Ens prendrem aquest país com una parada, necessaria per nosaltres, ja que portem dos mesos non-stop. Voldriem haver anat a les illes de l’est que diuen que son una passada, pero son epoques de monsons i apart, tampoc tenim temps material. En aquests viatges s’ha de triar, no es pot fer tot, sino passen dues coses, la primera es que t’esgotes i la segona i no menys important es que t’arruines.


Llavors, nomes arribar, despres de trobar un hostalet una mica cutre, anem a donar una volta. Molt curta per aixo, en tenim suficient. Son les onze de la nit, estem mortes despres de 10 hores de viatge i el que veiem no ens apassiona. Peneta pel que hem deixat endarrere i angoixa pel que vindra.

El dia seguent surtim per inspeccionar-ho tot amb una altra actitud, ja anem descansades, i tenim ganes de coneixer. Ens adonem que una part molt important de la poblacio es d’ascendencia india. No pregunteu el perque, perque hi han coses que s’oloren!  Doncs tornem a l’habitacio amb la mateixa primera impressio del dia anterior pero havent visitat el Clock Tower, els canons de Cornwallis, Litlle India i China Town. I ja tenim camara nova..



L’altre assumpte es que a Georgetown, o fem-ho mes extensiu, a Penang hi ha poca cosa per veure o fer interessant. Era colonia britanica, i si que te construccions molt tipiques pero, sincerament, no us esteu perdent res. Punt positiu del lloc: tothom parla l’angles.

Primera cosa emocionant que vam fer per aquí? Anar a veure com el Barça guanyava el mundial de clubs. Erem les uniques en tot el bar i el cambrer, molt inocent ell, es va voler jugar una cervesa per cada gol del Barça. Es a dir si marcava el Barça pagava ell, i sino nosaltres. Quin bon tracte la veritat, i que poc futbol que havia vist el company. Aixo era com jugar la lotería al numero que saps que tocara. Total que quatre cerveses gratis i ”Visca el Barça”!

Ahir vam anar al National Park amb autobus, quina aventura i quina calor mes insofrible. Total que despres d’una hora de bus, menys mal que vam fer força per anar sentades, arribem de bon mati(les dues del migdia) amb un sol que mataba al parc. I ara que fem? Doncs ens apuntem a una llista, m’asseguro que si ens perdem ens vindran a buscar i cap endins. Passo de ser devorada per una familia de monos famelics. No us penseu que som curtes, pero ens havien dit que era la Selva en estat pur i amb poques indicacions.I encara mes gracios es que vam enviar les bambes de trekking cap a Barcelona. Per tant, de trekking per la selva i amb xancletes, nomes ens faltava el banyador!  Pero per a que el volem si a les platges d’aqui no s’hi banyen ni les rates!



Tornant de la nostra excursio vam voler comprar una Fanta de llimona, i el senyor ens va dir Lemonade? I nosaltres: el que sigui pero fresc! Total que ens va preparar una bosseta molt poc higienicament, amb llimonada casolana. Bonissim! En serio, grata sorpresa.



 Aixi que molt al nostre pesar perdrem el moreno tan treballat de Tailandia. Com no hem de tenir nostalgia….

REFLEXIONS I RECORREGUT TAILANDIA

Abans de passar pagina i de que pogueu seguir els nostres passos en un altre pais, no podiem deixar de fer balans de la nostra ultima parada.

Tailandia ha estat per nosaltres un gran descobriment. Jo diria que mes que agradar-nos ens ha encantat. Es un pais molt facil de visitar i on pots relaxar-te alla on vagis. I per als que esteu acostumats als preus europeus es molt economic! Per nosaltres que veniem de l'India no tant.. jeje.

Bangkok, tot i ser la capital i per tant tambe la ciutat mes poblada, no ens va semblar agobiant en cap moment. La zona propera al riu on estan els Wats mes important es impressionant i val molt la pena de ser visitada. Altres zones del centre son mes modernes i no guarden tant l'estructura oriental de l'arquitectura mes antiga. Depen per on et mous sembla que estiguis a dos ciutats diferents.

La nostra segona parada va ser a ChiangMai, recomanada per tothom a qui li demanavem consell cap a on dirigir-nos. I s'ha de dir que no ens vam penedir en cap moment de l'excursio al Nord. Senzillament es un lloc tranquil on perdre't durant uns dies i disfrutar de tota la natura i selva tailandesa.

Per fi, quinze dies despres d'aterrar, vam visitar les illes: Koh Pha Ngan primer, Koh Phi Phi despres. Una a cada costa tailandesa i amb encants diferents que vam disfrutar al maxim. Crec que a la primera, es al lloc on mes com a casa ens hem sentit. I on segurament, algun dia, no massa llunya, hi tornarem!

Ens hem recorregut de Nord a Sud aquest pais i creieu-me que no podria dir res negatiu de la nostra estada. We Love Thailand!!

 

sábado, 17 de diciembre de 2011

CURIOSITATS DE TAILANDIA

Com heu pogut anar llegint, hem disfrutat molt de l’estada a Tailandia. Pero, com a cada país s’hi fan coses curioses i ja sabeu que nosaltres ens quedem amb tot.  Pero tambe es cert que de vegades ens juguem una mica el “tipo” per immortalitzar els moments mes divertits i diferents. Aixi que aqui va la darrera mostra de les fotografies mes curioses....

 Com representa que t'has de vestir???


Es una broma aquests calsats?!!





La dona del restaurant necessitava canvi i va anar al seu arbret a despenjar els bitllets...si ho arribem a saber, abans de pagar m'hi apropo...


Que n'es de practic l'Ipad per a fer fotos! o es l'ordinador de casa? Potser porta la torre a la butxaca...



Quin bon invent pels amants del Coffee...



Vam trobar a la germana del Cesar Millan...i ella es va adonar que l'haviem trobat(mireu la cara)!!



Quan torni a casa ens comprarem un Sidecar per passejar a la Gordita...I li canviarem el look que va poc glamourosa!!







Quins bitxets mes apetitosos eh?!




El mes normal del mon: portar dues barques inflades al sostre del cotxe i tu posar-t'hi dins!



Mireu quin mono mes mono, que ben ensenyadet...