LOVINA BEACH

Despres d’estar uns dies a Ubud, voliem veure el Nord de Bali ja que les agencies oferten excursions per aquesta part de l’illa, i nosaltres ho voliem coneixer pero  pel nostre compte. La gent prefereix portar chofer perque evidentment redueixes les possibilitats de perdre’t, vas mes protegit de cara als venedors ambulants i llavors, nomes cal que et preocupis per de disfrutar del paisatge i de fer bones fotos. No som d’aquest perfil, que hi farem! A mes a mes hem d’admetre que una de les millors coses d’anar d’excursio a algun lloc es el viatge en si, sempre parem mil vegades abans d’arribar, coneixem a molta gent pel cami, i sense voler-ho sempre acabem fent el cami mes llarg pero segur que el mes divertit.

Aquesta vegada ens pensavem que haviem triat bon dia per moure’ns en moto perque semblava que el cel estava mes destapat pero no va ser aixi. Quan ja portavem una estona sobre del vehicle va comencar a ploure, total que pluja, curves, monos i gossos a la carretera es tradueix en quatre hores fins arribar a la nostra destinacio quan nomes eren 80km, aixi que tota una aventura! Val a dir que vam arribar a puesto perque uns nois ens van fer un mapa de totes les interseccions que aniriem trovant, perque clar nosaltres anem sense mapes, sense guies pero amb el diposit de benzina ple pel que pugui passar. Menys mal que vam tenir la bona idea de parar i la paciencia d’estar 20 minuts mirant com dos indonesis discutien entre ells per dibuixar si era dreta o esquerra el nostre recorregut. No vam trobar absolutament cap indicacio de res en 80km, aixi que el mapa queda guardat com a reliquia al diari de l’Angy.

En arribar vam anar directament cap a l’hotel que teniem mirat per Internet perque ens feia un mal el cul que no us podeu imaginar. Allo era el mes semblant a ...un cuchitril, si siguem clares des del principi. Hauria de precisar que no era un hotel per a turistes, estava ocupat tot per gent treballadora local. El cas es que nomes els quedava una habitacio i valia 4euros (oferton). Llavors,  ens vam mirar com dient-nos : “nomes son dues nits”. Maleeixo l’hora en la que ens va venir la venada “rata” altra vegada. Era una habitacio com al fons d’un passadis,  fosquissima amb moltissima olor a humetat. No hi havia ventilacio de cap tipus, nomes un ventilador que feia la funcio de decoracio mes que de reanimar-nos de la calor que feia alli dins. Evidentment no em vaig adormir pensant que si tancava els ulls en aquella sala, potser no els tornaria a obrir mai mes.  Pero teniem lavabo a dins i tot, quins luxes eh?! Era de categoria, quan feies pipi, com estava mal enganxat al terra, veies com el pipi sortia per baix i si no vigilaves et mullaves els peus. Evidentment dutxa no n’hi havia, i cadena del water tampoc, hi havia una gran pica amb la que havies d’anar tirant aigua fins que tot desaparegues.

Vam comencar amb mal peu a Lovina Beach, pero el pitjor es que la cosa no va anar a millor! Vam decidir anar a la platja, ja que era un dels motius pels quals ens haviem desplacat tants quilometres. Sere breu perque no em vull allargar mes amb descripcions : quina merda de platja! Possiblement una de les pitjors que hem vist en tot el viatge, i aixo que es bastant turistica en temporada alta. Alli nomes hi erem nosaltres i els 200 venedors que ens van acosar fins que vam decidir que al nostre zulo, almenys no hi podria entrar ningu. Be, la veritat es que crec que ningu va entrar (basicament perque hi devien ser abans que jo) perque vaig marxar del cuchitril picada per tot arreu per chinches, bitxos o puces que debien habitar al meu llit perque l’Angy va marxar impoluta d’alli.

De tornada cap a Ubud, vam passar per Bedugul, una ciutat situada entre llacs famosa per la seva fruita i els seus temples, i tambe per GitGit on hi ha els Waterfalls mes importants de l'illa. Com podeu veure, el viatge va valer mes la pena que el nostre principal objectiu al sortir d'Ubud. El "Bali mes rural" te molt mes d'encant i es mes especial que molts indrets sobrevalorats que apareixen a les guies.

Per cert, mireu qui s'ha animat a fer-me de conductora, es tot un perill! A la tornada enlloc de quatre hores, nomes ho va fer en dues. Cada dia ho fa una miqueta millor...