Despres de set mesos viatjant, ja hem vist India, Tailandia, Malasia, Nova
Zelanda, i acabem de finalitzar la nostra aventura per Australia. Potser des de
casa no tindreu aquesta sensacio de que fa mooolt que vam marxar, pero a
nosaltres ens dona la impressio que fa anys que voltem. Estem super contentes
per tot el que estem veient, pero tambe bastant rebentades pels tutes de
quilometres i canvis constants, aixo de ser nomada es esgotador, aixi que
deixeu d’escriure’ns que quina vida la nostra!!!jejeje.
Dit aixo, per no variar, hem de fer balanc d’aquest pais enorme que acabem
de veure. La veritat es que ens ho hem passat super be, sempre fem per
treure-li el maxim de suc a totes les experiencies, i aquesta no ha estat
menys.
No cal que us diguem que Australia es molt gran, massa gran, per aixo
aquesta vegada, enlloc de viatjar per terra com sempre, hem optat per agafar
avions entre mig per fer-ho mes curt. Nomes per dir-vos que el troc que vam fer
amb campervan amb el Gonzalo, van ser 2800 quilometres en 11 dies, una passada! El
mes gracios de tot es que ni l’Angy ni jo vam conduir gens, ho va conduir tot
ell! Fa sis mesos que te el carnet de cotxe i estava motivadissim, aixi que no
li haviem de treure la il.lusio al nostre nou amic! Esperem que a la Olga no li
passi el mateix amb el meu cotxe, perque tinc intencio de recuperar-lo quan
torni!jeje
Hem passat moments de tot tipus, molts moments de riures mentre conduiem,
no sabeu lo emocionant que es anar a 70km/h i que t’adelanti absolutament
tothom, tenen una conduccio bastant imprudent aquests australians! I esclar, a
aquestes velocitats dona temps a veure canguros de nit, esquivar-los i quasi
fer-los una foto. Anavem contant canguros, vius i morts per no adormir-mos, ja
que moltes vegades conduiem de nit perque feia menys calor.
Un dels puntassos
del viatge ha estat fer-nos Australia en pijama. Molts pensareu que estem
penjades i si, una mica, va comencar com una conya, pero no sabeu lo be que
s’hi va. Podriem dir que ens hem tret el pijama per posar-nos el banyador, molt
personatges si, pero quan no et coneix ningu aixo mola molt. I anar amb xancles
i mitjons fins als genolls tambe fa molta gracia i no sabeu el practic que es
quan posen els aires acondicionats a tope. Parar-te a totes les arees de servei
perque regalen cafes i galetes, tampoc te preu, basicament perque es gratis i
esclar, n’hem abusat, per variar. Si la gent s’agafava un paquet de galetes,
nosaltres feiem competicio entre els tres per veure qui conseguia mes paquets,
el Gonzalo era el rei per aixo.
Hem vist Melbourne i Sydney, les dues ciutats principals i s’ha de dir que
son molt diferents i que cadascuna te el seu encant. En ambdues hem tingut
molta sort de trobar a gent que ens ha fet l’estada mes agradable.
Parar a Byron Bay, ens va suposar una pausa en el nostre recorregut que ens
va permetre aclarir-nos per saber cap a on anar i fer la Costa Est en furgoneta
va ser tot un encert.
Per cert, sabeu que ens van posar una multa per dormir on no tocava? Doncs
despres d’una llarga reclamacio, ja ens l’han tret, quina sort perque de tot el que vam al.legar no hi havia gaire de cert!jeje
Ha estat un mes molt intens, i que segurament no repetirem: massa lluny,
massa car! Tot i que en aquest pais s’hi veuen coses impressionants, que no hem
vist enlloc mes. Encara estem boca-badades amb la barrera de corall!
No us perdeu els nostres passos a ....BALI!!!!

Avui fas 26 a.¡per molts anys¡ i felicitats de part de tota la familia.Esperem la vostra tornada amb moltes ganes.Una abbraçada.9327.
ResponderEliminar