Hem estat a Dunedin, capital de la regio d’Otago i segona poblacio mes gran de la illa sud en nombre d’habitants, despres de Christchurch.
A diferencia de Christchurch, que no te centre degut als terretremols, Dunedin, te un centre superactiu a nivell de comerc, cultura, arquitectura i educacio. Aquesta zona central es diu Octogon i es super animada sobretot pels matins ja que la vida social dels neozelandesos acaba a les 5 de la tarde.
La primera foto es de la primera esglesia católica que hi va haver per la regio i es espectacular vista de prop. I l’altra imatge, encara que sembli mentida, es de l’estacio de ferrocarrils de la ciutat. Si l’estacio es aixi ja us podeu imaginar com son els altres edificis emblematics.
No es pot marxar de Dunedin sense visitar el Baldwin Street, que esta al llibre guinness dels records per ser el carrer residencial amb mes pendent del mon!
Fa una mica de vertig i tot.. La nostra VAN no el podia pujar i el vam haver de pujar caminant, al final teniem els bessons a la gola.
Al costat de la ciutat es troba la península d’Otago on hi ha reserves naturals protegides d’ ”Albatros” i pinguins. Nosaltres com no voliem pagar, ens vam informar d’on podiem veure “animalets” gratis. I aquest lloc es diu Sandfly Bay. No creieu que va ser fácil l’excursio, la baixada per les dunes, una passada, la vam fer corrent i rient, semblavem Heidi i Marco versio platja.
Nomes en arribar al punt d’observacio, hi havia un lleo mari estirat dormitejant que ni es va immutar en veure’ns.
Per la platja hi havia una familia de foques bastant sociables, sempre van en comunitat.
Vam estar esperant molta estona dins d’un observatori mig amagat que arribessin els pinguins, pero no vam tenir sort. Ja ens havien avisat que podia ser una espera infructuosa. Total com encara haviem de tornar a creuar tota la platja i les dunes, vam decidir fer-ho abans de la posta de sol. Aixi que ja donades per vencudes, just quan marxavem, pensant que no veuriem pinguins, en vam veure un caminant cap al niu creuant la platja davant nostre. Nomes hi erem nosaltres, tots els demes turistes encara estaven al observatori! Quina il.lusio! Llastima que vaig trigar a treure la camara i nomes el vaig poder immortalitzar al final del seu recorregut.(afineu l’ull si voleu veure el pingui a la foto). Pero es que per veure els pinguins en estat natural ha de ser quan tornen de nadar i pescar cap al final de la tarda. I ja podeu imaginar que es super emocionant despres d’esperar hores veure’ls apareixer.
Ara be, al moment de tornar va ser un altra historia. A mes feia un vent que no ens deixava avancar i una rasca considerable al final de la tarda. Anavem descalces i hi havia moments que no podiem ni caminar, la sorra estava gelada i amb combinacio amb el vent ens donava la sensacio que ens caurien els dits dels peus i posteriorment els de les mans, quin fred senyors! Aixi que mortes de fred, amb sorra a tot arreu vam arribar a la nostra furgo contentes per tot el que haviem vist.
1 Penguin
jajajaja, oye seguro que ahí hay un pingüino???yo creo que no...jajajajaja
ResponderEliminarEn santander si que hay pingüinitos al lado de la playa!!!!
;)