lunes, 28 de noviembre de 2011

AVENTURA AMB MOTO

Segon dia a Chiang Mai i que malament hem comensat el dia! Nomes despertar-nos hem agafat el nostre vehicle per a anar cap al Doi Suthep, un temple que es troba dalt de la montanya, a uns 15km de la ciutat. Normalment, tots els turistes hi van amb taxi, o excursions organitzades, pero nosaltres som mes indepents que tots ells. Total, que cara ens ha sortit la puta indepencia senyors.
 No fa ni 24hores que condueixo per Tailandia i ja m’han posat una multa de trafic! De bon mati, anavem amb moto per una carreronet, sense cascs evidentment, ja que aquí ningu el porta i els que ens van deixar tenien polls o chinches, vida propia vaja.
 LLavors, ens hem creuat amb un noi que al veure’ns s’ha tocat insistentment el cap, hem pensat que debía estar tocat. Quan he fet la curva, i he vist a tot un exercit de policies tailandesos parant a tot un seguit de motos, me n’he tornat a enrecordar del noi aquest. Ens han parat, demanat llicencia de conduir internacional, que l’Angy li ha tret tota xula, pensant-se que ja ho teniem fet i llavors ens diu en angles:” multa per no portar casc”! Jo el volia escanyar, la de la botiga no m’havia dit que fos obligatori i ademes ningu el portava. Total discriminacio, racisme, minories avasallades i totes aquestes coses que es diuen en situacio d’inferioritat numerica i d’impotencia. El voliem escanyar. Em fa omplir el formulari de la multa amb el meu nom. Evidentment no poso el vertader, escric Maria Lopez Garcia, per primer instint, em sorprenc a mi mateixa de la naturalitat amb la que ho faig. Llavors, el policia ens diu que o la paguem allí o que hem d’anar a la comissaria. L’Angy intenta recuperar la documentacio que li ha donat pero el tio puja a la moto i espera  a que el seguim. Del mosqueig que portem ni ens movem del lloc esperant a fer-li peneta, pero el desgraciat engega la moto i marxa. Marxa ell i el meu permis de conduir. Llavors m’entren ganes d’escanyar a l’Angy per haver-li donat la meva documentacio i no la seva. Enfi, que estem al mig del carrer, sense papers( ja que el passaport el tenia com a fiansa la del lloguer de la moto), i amb una multa on suposadament hi havia d’escriure el meu nom pero no era el cas. Decisio que prenem: anar a trencar-li les cames a la de la botiga de motos, molt racional i madura, si.  Per sort, no hi era i una companya seva, despres de ser avassallada ha proposat fer-nos la gestio per meitad de preu. No sabem que li haura fet al policía desgraciat, pero aquesta tarde, quan hem anat a tornar la moto, ens ha donat el passaport i el permis de conduir.
Total que a les 11, despres de donar-nos a coneixer per la zona, ens posem els cascs i sense documentacio ens dirigim cap al Doi Suthep. Al veure les carreteres envoltades de vegetacio, silenci, ja que es una via bastant poc transitada, se’ns oblidat l’ensurt que acabem de passar. Hem fet una paradeta durant el trajecte per tal d’observar les vistes de Chiang Mai i aquí l’Angy ha provat el millor café des que ha marxat i ha abandonat la seva Dolce Gusto.




Per arribar al temple s’han de pujar unes escalinates llarguissimes, pero una vegada ets a dalt, val la pena el mal de cames. Ha sigut bonissim perque mentre pujavem les escales, hi havia una neneta vestida amb un tratge regional i jo em volia fer una foto amb ella, i se m’ha apropat, i se m’ha agafat a les cames i he entes que deia “mami” i jo pensant, mira-la que mona, (a tot aixo la nena em tenia presonera), total que la petita l’unic que em deia era ”money”, aixi que el meu instint maternal m’ha jugat una mala passada, menys mal que ha vingut l’Angy ha fer-me la traduccio.



I despres de tot, hem arribat dalt, que bonic i relaxant passejar-s’hi, us en deixem algunes imatges.






 Hem continuat la nostra excursio montanya amunt fins a arribar a un petit poblat, on hem passejat pel mercat abans de tornar cap a Chiang Mai. Ens ha fet molta gracia que tots els veins estenessin la seva roba als fils ferros que separen el carrer de casa seva.



 Dema marxem a fer un Trekking de tres dies i dos nits que inclou anar amb elefants, fer rafting, descens amb una barca de bambu i anar a cascades naturals enmig de la selva. A la nostra tornada us explicarem tot ben acuradament perque aquests tres dies estarem sense electricitat, aixi que disconnecting people!
Per cert, ens hem anat a fer un massatge de peus i hem decidit que despres del trekking provarem el ThaiMassage perque l'experiencia ens ha agradat forsa. A mes segueix el nostre lema: "bueno, bonito, barato" (mitja hora 2e)

CHIANG MAI

Ja portem dos dies a Chiang Mai, una ciutat al nord de Tailandia, que atrau a molts turistes per les ofertes de Trekkings que ofereixen els seus voltats montanyosos i verds! Naturalesa en el seu estat mes pur!

Per arribar fins a la nostra destinacio vam agafar un tren a Bangkok, que va tardar unes 17hores en arribar! I quin trajecte mes increíble…Primer de tot, vam seure a uns seients que tenien aspecte de ser per a dues persones  a causa de la seva amplada, comodissims. Aixi que nomes pujar al vago ja ens va fer molt bona pinta el viatge.



Nomes sortir de Bangkok, vam passar durant una bona estona per zones inundades,  desertes de gent obviament. Tots els passatgers estavem impressionats mirant per les finestres la desgracia que havien patit aquella gent. Malgrat saber que molta gent s’havia quedat sense casa, en el moment que miravem per la finestra  no pensavem en res mes que en la brutalitat del paisatge, de vegades no deixem de ser forasters encuriosits.

Hem de dir que ha estat el millor tren que hem agafat mai, no nomes en aquest mes i mig que portem viatjant, sino en tota la nostra vida! En un principi vam anar assegudes, amples, pensant que la gent del voltant era muda ja que ningu va obrir la boca en tot el trajecte (nomes un franceset excitadet molt mono de tres anys). Puntualitzem que se’ns va fer tan estrany no sentir cridar, escupir, obrir i tancar finestres per a tirar brossa, i totes aquelles coses que haviem vist a la India. Total que, quan portavem una horeta de trajecte, va venir una noia molt amable a montar-nos els llits. En dos minuts va canviar les dues butaques amples per dos llits de 90cm, amb matalasset, llanssols, coixins i mantes. Voliem plorar de l’alegria! El millor de tot va ser les cortinetes que teniem dalt i baix i que els veins no et veien ( a la India ja se les haguessin ingeniat per a treure el cap per algún lloc i fer-nos algún video mentre dormiem!). D’aixo se’n diu intimitat, perdoneu l’aclariment pero se’ns havia oblidat completament el significat. Doncs aixo, quina pasada, i quins diners mes ben invertits.

Aixi que la nostra estada pel Nord no podía haver comensat millor. El primer dia a Chiang Mai el vam utilitzar per a inspeccionar el territori, sempre fem igual quan arribem a un indret nou. D’aquesta manera ens cerciorem que la guesthouse que hem agafat es la mes económica, neta i xula de tots els voltants! L’ordre en que ho esmento es l’ordre de les prioritats, si.


 Despres de passejar-nos per la ciutat, bastant petita per cert, ens adonem que hi ha molts llocs on lloguen motos i evidentment, tot el que doni llibertat de moviment es benvingut.  Per tant, mitja de transport aconseguit i passeig per la ciutat pel nostre compte, ens encanta no haver de dependre de ningu.

Coincidint que feien un Festival Internacional de globos aerostatics, ens vam dirigir cap alli. Feien sorteigs per a poder enlairar-te amb el globus, pero ni fent forsa em va tocar. Vaig estar pendent dels números que anaven dient, alla al costat de l’escenari amb cara de “jo vull”. Jo tenia l’esperansa que em tocaria, de veritat. Es d’aquelles coses que saps que passaran, aixi que tota friki, vaig anar a revisar el sorteig i sabeu que??? Crec que aquestes sensacions a l’estranger no funcionen! Nomes hi pujaven Tailandesos, per tant conclusio: sorteig amanyat!



 Per la nit, vam anar al Sunday Market, que tal I com indica el seu nom, nomes el fan els diumenges. Hi havia tot Chiang Mai, quina gentada, hi venien de tot. Per sopar, mentre passejavem vam comprar unes peces de Sushi, super tirades de preu i amb gust extraordinari. Pero el mes impactant de tot va ser quan van comensar a parlar pels altaveus, tant en tailandes com en angles, evidentment no hi vam parar atencio, pero tothom, absolutament tothom es va aturar quan va comensar a sonar un himne, tan turistes com locals, nosaltres tambe evidentment. El fet de veure com la gent, malgrat semblar que estiguessin uns venent, altres passejant, es a dir tots en certa manera distrets, i veure com aquell missatge, que van passar per megafonía, va ser rebut per tots i va parar tota l’activitat, ens va xocar moltissim. Els tailandesos son molt disciplinats!

 Quin primer dia a Chiang Mai mes productiu…

sábado, 26 de noviembre de 2011

MES DE BANGKOK

Avui es el nostre ultim dia a Bangkok. Una setmana a la capital tailandesa ha donat per a molt. En la nostra ultima entrada vam destacar els principals atractius de la ciutat, les coses que s'han de veure en cas de visita rapida. Pero hi ha moltes coses que enamoren d'aquesta ciutat i que no son tant turistiques. Ens han encantat els llocs de venta de menjar al carrer on pots fer un mosset mentre passeges tranquil.lament. Es impossible caminar per Bangkok i no sentir cap olor. Ara be, el que es complicat es saber d'on prove la que t'agrada per la varietat que hi ha! jeje.


A mes dels multiples mercats que hi ha per tot arreu, per casualitat, vam fer cap, fa un parell de dies, a un mercat de flors impressionant. De tots els colors i formes. Son uns artistes, mentre passejaves anaves veient com anaven montant tant els rams i unes decoracions artesanes molt boniques.

Una zona molt tipica d'aquesta ciutat i de moltes altres grans ciutats es Chinatown. El millor moment per anar-hi es quan es fa de nit, llavors comensa el moviment, i quin moviment! Com podeu suposar, alla s'hi troba de tot, el que no trobis en aquests barris, encara no s'ha inventat! Ara be, no busqueu originals...


Khao san road es el carrer dels turistes per excel.lencia. Hi ha tot el que els guiris necessiten: restaurants on afartar-te per un preu assequible, bars on emborratxar-te per quatre duros, botigues de roba i souvenirs, que fa que al final tots anem vestits igual, i garitos improvisats de massatges, uns mes professionals que altres. Per dos euros et fan un massatge de 30minuts de peus i encara no hi hem anat..


Per quina opcio direu que em vaig decantar............?


 I una cosa molt graciosa es que fan falsificacions de tot tipus de carnet, graduat, diploma... Son uns plagiadors professionals!! Aixi que el que no te el carnet de Doctor es perque no paga!
Ahir vam anar al Lumphini Park, un espai verd amb uns llacs enormes que oxigena Bangkok. Aquest esta situat just al centre de la ciutat i l'utilizen tant tailandesos com turistes per fer footing i relaxar-se. L'ultim es el que hi vam anar a fer nosaltres fins que ens va venir a saludar un llangardaix del tamany de la Gordita!! Quin ensurt! N'esta ple pel llac.



Per cert, alguns de vosaltres ens heu sorpres bastant..Creiem que no presteu la suficient atencio en la lectura del Blog, ja que molts, i quan diem molts, es massa gent, ens ha preguntat si l'Angy va caure de debo al Ganges...i jo que feia? mirar?.. Suposo que els que s'ho van creure es perque no han anat a Varanasi i vist la de MERDA que hi ha alli dins..L'Angy diu que si hi cau, que es talla les cames..

Aixi que, com veiem que no feu la tasca seriosament, a partir del mes que ve, per als que necessiten traduccions/explicacions el Blog es pagara perque ens suposa invertir-hi el doble de temps! :p
(estara excempt de pagament, per a aquells que ens posin un comentari dient-nos el molt que ens troben a faltar).

Aixi que en quant sentiu el soroll del Gong, ja podeu comencar a fer els vostres ingressos!!!!!

D'aqui dues hores, sleeper train cap a ChiangMai...

miércoles, 23 de noviembre de 2011

DAMNOEN SADUAK

Avui hem compartit excursio amb els nostres nous amics, Janet i Garry. Hem anat al mercat flotant de Damnoen Saduak situat a 80km de Bangkok. La matinada ha estat bona perque com esta a un hora i mitja de la ciutat no ens ha quedat mes remei que llevar-nos a les cinc i mitja per poder marxar cap alla a les 6 (hora de quedada amb la resta de l'expedicio :p) per tal d'evitar grans quantitats de turistes.

Per tant, com erem quatre, ens hem estalviat la complicacio d'anar-hi amb bus, hem agafat un taxi pel mateix preu i, en una hora i poc ens hem plantat a un "mini embarcadero" a negociar el preu de la nostra barqueta. De 2.500 baths que ens demanaven al principi, ho hem tret per 1.000 (a dividir entre 4 esclar!). El que suposa un increment notable del pressupost per dinar!


El bot era de fusta amb seients amb files de dos i amb una tela a sobre per protegir-nos del sol. En el nostre cas era amb un motor pero la majoria de les que es mouen pels canals son amb un rem tipus gondola veneciana. Ens hem anat endinsant en el laberint de canals estrets i d'aigues terboles fins arribar al mercat, on pots comprar souvenirs, menjar, especies... Tot des de la barqueta!! Es molt curios! He comprat un cafe a un "coffee shop" a la vora del canal i el Garry una sopa de noodles a una barqueta-restaurant amb la que ens hem creuat: ha estat genial!



Despres, de tornada al punt de partida, hem passat per uns canals on hi havia mes casetes a la vora. Com estan tan prop de l'aigua, estan aixecades, i evidentment totes son de fusta. A mes, tenen un acces al canal i una barqueta per moure's per la zona: son les seves vies de comunicacio. Es un lloc de tranquil.litat on es respira naturalesa per tots costats. Aixo que no hi hagi cotxes: claxons, contaminacio,.. es un luxe!


No sabiem com ens trobariem el mercat flotant despres de les inundacions i ha estat del tot encertat anar-hi perque no hi havia quasi turistes i ens ha agradat molt!

De tornada a la civilitzacio, despres de la nostra "escapada verda", hem anat al centre a repostar forces a un mercat local,"bueno, bonito, barato". La gracia d'aquest indret es que podies triar totes les combinacions de plat possible a qualsevol de les paradetes per nomes 1euro i despres, reunir-te amb la resta en un banquet de fusta per a saborejar-ho. Nomes hi havia gent de Bangkok, ens encanta trobar raconets aixi! Bonissim!


Despres de carregar les piles hem anat a donar una volta a veure si feiem  shopping, pero contrariament al que esteu pensant..hem fracassat! Tenien munts de roba de marca, falsificacions vaja, que venen a preus bastant regalats. Per cert, aprofitem aquest apartat per explicar-vos una curiositat que ens ha cridat l'atencio: tenen una facilitat per adormir-se als llocs de treball al.lucinant! El mes divertit es que els seus propis companys o tailandesos en general, en deuen estar acostumats, pero nosaltres ens pixem de riure! Imagineu anar al taulell de la caixera del Carrefour i que la noia estigui dormint i ademes, et faci cara de"joder, que vols?". Aixi que res, no hi ha hagut sort, amb les mans buides pero molt contentes pel dia d'avui tornem cap a "casa".


martes, 22 de noviembre de 2011

BANGKOK

Per fi podem fer una entrada de Bangkok despres de 4 dies d'haver arribat a la ciutat. Primer jo malalta, i ahir l'Angy, pensava que la perdia! Total que, com avui ja estavem al 100%, hem decidit anar a turistejar!

Per cert, me n'oblidava, ens hem comprat un portatilet a un macro-centre comercial de 4plantes amb nomes material electronic, tot tipus d'ordinador, tablets, mobils i totes les seves respectives falsificacions i accesoris, era per tornar-se boig. Ara entendreu perque l'Angy estava que no s'aguantava ahir...


La nostra primera visita ha estat el Wat Phra Kaew, es a  dir el Grand Palace, un enorme complex residencial on vivia la familia reial i altres desfaenats oficials de l'epoca, lo que vindria a ser la Zarzuela. Ens ha agradat molt, a mi personalment perque em recordava a les cues del Dragon Khan de Port Aventura, lo tipic que quan estas a la cua vas mirant tota l'ambientacio i penses: "que currat"! I a l'Angy per que li ha agradat? Doncs si, els que la coneixeu heu encertat, perque estava ple d'or i pedres precioses, es una hurraquilla que hi farem, li agrada tot el que brilla. La veritat es que es molt bonic i per tant visita obligada! Per cert, tornem a ser-hi 400THB(10euros) pels turistes, i entrada gratuita pels locals...





La segona aturada ha estat al Wat Pho, el que ve a ser on esta el Buda reclinat mes gran del mon, tambe d'or. Una passada! Jo no se com a algu se li debia acudir de fer un Buda de quasi 50metres de llargaria i 15metres d'alsada, impressionant vaja

Com per dirigir-nos al Wat Arun, haviem de creuar el riu, hem pogut captar un rastre bastant minim de les inundacions que hi va haver, ja que el caudal del riu ha incrementat notablement. En cap moment hem trobat cap signe mes d'aquest tan tragic aconteixement, nomes algunes mesures de prevencio, unes mes casolanes que d'altres..


Al Wat Arun pots pujar per unes escales super empinades al cim de la torre per tenir una bona panoramica de la ciutat, no es apte per a persones amb vertic!!!! Pero despres de fer l'esfors la vista es impagable. Xulissima!





Un cop visitats els tres llocs mes famosos de la zona, hem anat a passejar per ChinaTown, pels seus carrers plens de botigues, venent de tot, amb llums de colors i llocs de menjar al carrer, uns amb mes bona pinta que d'altres. Mentre passejaves t'anaves impregnant dels diferents aromes que desprenen els seus plats, que no son pocs. Com ens hem perdut varies vegades, hem conegut una parella de Chicago, la Janet i el Garry, amb els que hem anat a sopar despres de passejar junts una estona, molt simpatics tots dos!

Aixi ha acabat el nostre dia, despedint-nos d'uns nous companys de viatge i rumb cap a l'Hostal...