Segon dia a Chiang Mai i que malament hem comensat el dia! Nomes despertar-nos hem agafat el nostre vehicle per a anar cap al Doi Suthep, un temple que es troba dalt de la montanya, a uns 15km de la ciutat. Normalment, tots els turistes hi van amb taxi, o excursions organitzades, pero nosaltres som mes indepents que tots ells. Total, que cara ens ha sortit la puta indepencia senyors.
No fa ni 24hores que condueixo per Tailandia i ja m’han posat una multa de trafic! De bon mati, anavem amb moto per una carreronet, sense cascs evidentment, ja que aquí ningu el porta i els que ens van deixar tenien polls o chinches, vida propia vaja.
LLavors, ens hem creuat amb un noi que al veure’ns s’ha tocat insistentment el cap, hem pensat que debía estar tocat. Quan he fet la curva, i he vist a tot un exercit de policies tailandesos parant a tot un seguit de motos, me n’he tornat a enrecordar del noi aquest. Ens han parat, demanat llicencia de conduir internacional, que l’Angy li ha tret tota xula, pensant-se que ja ho teniem fet i llavors ens diu en angles:” multa per no portar casc”! Jo el volia escanyar, la de la botiga no m’havia dit que fos obligatori i ademes ningu el portava. Total discriminacio, racisme, minories avasallades i totes aquestes coses que es diuen en situacio d’inferioritat numerica i d’impotencia. El voliem escanyar. Em fa omplir el formulari de la multa amb el meu nom. Evidentment no poso el vertader, escric Maria Lopez Garcia, per primer instint, em sorprenc a mi mateixa de la naturalitat amb la que ho faig. Llavors, el policia ens diu que o la paguem allí o que hem d’anar a la comissaria. L’Angy intenta recuperar la documentacio que li ha donat pero el tio puja a la moto i espera a que el seguim. Del mosqueig que portem ni ens movem del lloc esperant a fer-li peneta, pero el desgraciat engega la moto i marxa. Marxa ell i el meu permis de conduir. Llavors m’entren ganes d’escanyar a l’Angy per haver-li donat la meva documentacio i no la seva. Enfi, que estem al mig del carrer, sense papers( ja que el passaport el tenia com a fiansa la del lloguer de la moto), i amb una multa on suposadament hi havia d’escriure el meu nom pero no era el cas. Decisio que prenem: anar a trencar-li les cames a la de la botiga de motos, molt racional i madura, si. Per sort, no hi era i una companya seva, despres de ser avassallada ha proposat fer-nos la gestio per meitad de preu. No sabem que li haura fet al policía desgraciat, pero aquesta tarde, quan hem anat a tornar la moto, ens ha donat el passaport i el permis de conduir.
Total que a les 11, despres de donar-nos a coneixer per la zona, ens posem els cascs i sense documentacio ens dirigim cap al Doi Suthep. Al veure les carreteres envoltades de vegetacio, silenci, ja que es una via bastant poc transitada, se’ns oblidat l’ensurt que acabem de passar. Hem fet una paradeta durant el trajecte per tal d’observar les vistes de Chiang Mai i aquí l’Angy ha provat el millor café des que ha marxat i ha abandonat la seva Dolce Gusto.
Per arribar al temple s’han de pujar unes escalinates llarguissimes, pero una vegada ets a dalt, val la pena el mal de cames. Ha sigut bonissim perque mentre pujavem les escales, hi havia una neneta vestida amb un tratge regional i jo em volia fer una foto amb ella, i se m’ha apropat, i se m’ha agafat a les cames i he entes que deia “mami” i jo pensant, mira-la que mona, (a tot aixo la nena em tenia presonera), total que la petita l’unic que em deia era ”money”, aixi que el meu instint maternal m’ha jugat una mala passada, menys mal que ha vingut l’Angy ha fer-me la traduccio.
I despres de tot, hem arribat dalt, que bonic i relaxant passejar-s’hi, us en deixem algunes imatges.
Per cert, ens hem anat a fer un massatge de peus i hem decidit que despres del trekking provarem el ThaiMassage perque l'experiencia ens ha agradat forsa. A mes segueix el nostre lema: "bueno, bonito, barato" (mitja hora 2e)
