TORNADA A CASA

La tornada a casa ha estat una mica esgotadora però hem arribat en bones condicions després de tot...

Va començar dimecres, abandonant Hanoi després de gairebé un mes a Vietnam. La primera parada va ser Bangkok per acabar de disfrutar de la nostra experiència asiàtica. 

Divendres vam agafar el primer dels tres vols que necessitàvem per arribar a Barcelona. Aquest cop el destí eren els Emirats Àrabs, concretament Abu Dhabi. Allí ens esperava una escala de 14h que ens va permetre fer una visita ràpida d'aquesta zona del món que la veritat, coneixem ben poc. Vam conèixer uns catalans que aprofitaven aquestes hores per anar a Dubai perquè esta situat a pocs quilòmetres de distància. Però nosaltres vam decidir llogar un cotxe per recòrrer Abu Dhabi ja que ens va semblar que era la opció més econòmica i menys calurosa de visitar la ciutat. Sabeu el preu de la benzina? 0,20euros/Litre, ja podeu plorar, ja.

És espectacular el canvi de temperatura de les zones tancades com poden ser centres comercials, aeroports o restaurants i l'exterior. No ho pots entendre fins que ho vius amb les teves pròpies carns. Quan surts al carrer és una sensació de mareig, de debilitat i notes com les venes es dilaten i et comencen a pesar les cames. Segur que no és bo per la salut aquest contrast!

Abu Dhabi és una ciutat creada del no res, envoltada per sorra i molt artificial. Com podeu veure a les fotos, estan construint a marxes forçades.

No hi ha botigues pels carrers, només clubs diversos i ningú pel carrer. Fa massa calor, horrible! Tenen de tot i més i fins i tot camps de gol al mig del desert...! Estan carregats de petrodòlars! Aquesta sensació que els sobren els calers ja es perceb abans inclus de baixar de l'avió. Vam volar amb ETIHAD, una companyia del país, el millor vol dels 9 que hem agafat, amb molta diferència.

Vam visitar la Sheikh Zayed Gran Mosque, una de les mesquites més grans del món.

I al tenir vehicle i poder escollir la ruta, vam poder veure també altres punts d'interés de la ciutat com la Corniche, la Marina o el Emirates Palace.

Fins les 02.40 del matí, que ens sortia el vol cap a Berlin, vam intentar dormir a varis indrets de forma bastant poc fructífera, estàvem molt rebentades. Que malament es passa quan intentes xafar l'orella i no hi ha manera. Fixeu-vos lo apurades que estàvem...Quins muntatges!

Estàvem tan mortes que el següent vol se'ns va fer curt i tot. I després, l'escala de 7h a Berlin i PER FI, a les 17.30 de dissabte arribàvem a Barcelona! De nou a casa!

Reprenem les nostres obligacions, i tornem a començar de zero, com ens està passant els darrers setembres. Esperem tornar-nos a guanyar les vacances!

FINS AVIAT!

HANOI

Benvinguts a Hanoi, capital de Vietnam i última parada del nostre viatge en aquest país.
 

Malgrat ser la ciutat més important actualment, això no es reflecteix a nivell de vies de comunicació. Només us direm que per fer els trenta quilòmetres que uneixen Hanoi amb l'aeroport vam trigar més d'hora i mitja.

La veritat és que no hem visitat molts dels atractius turístics de la ciutat en aquesta ocasió sinò que ens hem dedicat a passejar i disfrutar dels darrers dies a Vietnam. La ciutat ens va semblar bastant caòtica des del principi, cosa bastant pròpia d'una urbe asiàtica de més de sis milions i mig d'habitants.

 

El nostre hotel estava al Old Quarter, el barri antic de Hanoi, on es concentra la majoria de "motxil.leros". És curiós com es distribueixen les botigues ja que a cada carrer es venen les mateixes coses, es a dir, hi ha un carrer ple de botigues de cafè, un altre amb dolços, un altre amb samarretes, un altre amb quadres,... Competència directa al 100% a la porta del costat. 

 

No us deixeu enganyar per la poca afluència de vehicles ja que vam tallar el carrer per fer la foto...

 

Un dels punts més emblemàtics de la ciutat és el Llac Hoan Kiem. Com podeu veure a la segona foto, no tenen pantalans on deixar les seves barquetes...

Mentre la Nuria i la Olga estaven comprant, vam acostar-nos a veure la catedral de St Joseph. Total, que vam agafar un bon moment ja que de repent es va paralitzar tot el trànsit concentrant-se davant d'una vitrina del costat de la catedral. Al aproximar-nos cap allí, vam veure una mena de maniquí disfressat de santet molt molt cutre. I en tocar les 12 tots van marxar i com si allí, no haguès passat res. Llavors, ens vam poder fer la foto sense espontanis per les rodalies.

Des de la India, fa gairebé dos anys, que no havíem disfrutat d'un esmorzar al "roof" de l'hotel, quin privilegi!! 

Ens van agradar molt les botigues d'artesania on pots entretenir-te a veure com fan els "paintings", bolsos o figures amb fusta tant típiques d'aquesta part del món. Llàstima que no ens cabien a la motxil.la perquè eren molt xulos.

Una de les visites obligatòries de Hanoi és el Teatre de marionetes d'aigua. Tot i que havíem llegit bastant males critiques, vam considerar que s'hi havia d'anar. I la veritat és que...fluixet. Vam pagar com 2€ cadascuna així que no ens queixarem aquest cop.

 

Ja tornem a estar a Bangkok i demà agafem el vol cap a Abu Dhabi amb posterior parada a Berlin abans d'arribar a casa. Se'ns farà llarg perquè sòn 40h entre vols i escales però ja ens hem conscienciat per fer l'últim esforç. Així que estarem dos dies rondant per aeroports, pfff.

HALONG BAY

De Hue vam agafar un avió fins a la capital, Hanoi, ja que el nostre destí era la Halong Bay, i aquests tours només surten des de la gran ciutat. Així que vam descartar agafar trens o busos ja que eren més de quinze hores de viatge. Amb un vol d’una hora i quart ens vam plantar a Hanoi.

No podíem marxar de Vietnam sense visitar un dels punts més turístics, la Bahia de Halong. Ens vam decidir per un creuer de 3 dies i 2 nits per disfrutar d’aquest punt del país tant espectacular. Vam escollir dormir la primera nit al vaixell i la següent als bungalows de la Monkey Island amb vistes al mar.

  

Després de 4 hores amb furgoneta, arribàvem al port per a embarcar. Érem un grup bastant reduït perquè el tour estava preparat per a 24 persones i n’érem 10. Tots britànics menys nosaltres i una noia suïssa que portava 8 mesos voltant pel món que ens va recordar vells temps i ens va fer enveja sana.

 
El primer dia de creuer va ser molt complet. Visita a una gruta, sense aigua, sense diners, així que quasi morim deshidratades per inconscients i felices de la vida. 
 

Vam fer kayak al voltant d’un poblat flotant i vam quedar impressionades per la naturalesa que ens envoltava. En tornar al vaixell, ens van deixar banyar a un lloc més net, ja que el fet que hi hagi casetes sobre l’aigua fa que aquesta estigui bastant bruta. També vam estar saltant des de la coberta del vaixell, poca broma que eren més de 6m i feia molta impressió! I que millor que un soparet en família per a recuperar les forces perdudes durant el dia. 

 

 

 

 

 

 

El segon dia, un vaixell ens va portar fins a la Monkey Island (illa dels monos). Abans d’arribar-hi vam fer una petita visita a un fishing village; casetes de colors amb les seves respectives xarxes al davant i barquetes amunt i avall a primera hora del matí. Molt xulo, la veritat. 

 

 

 

Ja un cop a terra i després de descarregar bosses als nostres bungalows amb vistes al mar, vam anar cap a la platja a prendre el sol, banyar-nos i disfrutar de l’illa. Quina passada de lloc, llàstima que el sol no ens acompanyava gaire. Però no ens queixarem el temps que estem tenint perquè es època de monzons i la veritat es que no estem tenint gaires estones de pluja. 

 

 

 

 

 

 

 

Després de dinar, ja descansades i amb dues baixes (les dues més veteranes), ens posem les botes de trekking i d’excursió per l’illa. Des de dalt de la muntanya, unes vistes espectaculars. Pel que fa a la part oposada dels bungalows, hi viuen uns 50 monos amb bastanta mala llet, per tant vam decidir mirar els toros des de la barrera.
 

 

 

 

 

I com sempre, tornada a la realitat i a desfer el camí. Mitja hora amb barqueta més marejades que un polp (unes més que les altres). Després, un altre cop en bus per tornar al vaixell del creuer i poder refrescar-nos a l’aigua per última vegada.  L’últim dinar va deixar molt que desitjar (no agafeu Asia Cruise que apesta). Mireu com anàvem al bus... no tancava ni la porta.
 

 

 

 

Per la tornada a Hanoi, vam fer tot el possible per apoderar-nos d’uns bons llocs a la furgoneta per estar còmodes però la jugada ens va sortir malament, per primera vegada. Portàvem un conductor tarat i borde que no sabem com el deixen tractar amb turistes perquè quasi es menja a l’Olga per obrir una mísera finestra. Mig viatge sense aire acondicionat i sense deixar-nos obrir les finestres...desgraciat.

Us pengem aquesta foto com a curiositat, ara ja sabeu com ens proveïm d’Oreos. Tot i estar a alta mar, encara que et quedis sense, sempre acaben venint a tu.